Quan existir en l’espai públic es converteix en un privilegi 

Mentre moltes dones donem per fetes llibertats quotidianes com estudiar, treballar, sortir de casa o decidir sobre el nostre futur, a l’Afganistan aquests drets són greument restringits pel règim talibà. Una reflexió sobre la desigualtat, la llibertat i la importància de preservar els drets conquerits.

Les dones sota el règim talibà 

06.30 h. Sona l’alarma. «Quina mandra, dilluns!». Em vesteixo per anar a l’oficina, surto de casa i veig una mare que acompanya la filla a l’escola i dues dones que conversen al forn de pa. 

07.10 h. «Quina caravana!». L’AP-7 està col·lapsada i arribaré tard. Renego, com tants altres dies. 

17.00 h. Acabo la jornada, vaig al gimnàs i quedo amb uns amics. La Lola m’explica que d’aquí a un any es casa amb en Josep, a qui va conèixer l’estiu passat. 

22.00 h. Arribo a casa esgotada i penso que tant de bo em toqués la loteria i no hagués de treballar. 

A l’altra banda del món, la Zahra somia amb una quotidianitat com la meva. 

Viu a l’Afganistan i d’aquí a dos mesos tindrà la seva primera filla. Però no pot imaginar per a ella un futur en què estudiar, treballar i decidir sobre la pròpia vida siguin drets garantits. No va poder anar a la universitat, no perquè no volgués, sinó perquè va néixer dona en un país on el règim talibà li nega aquest dret. La seva autonomia, els seus moviments i la seva participació en la vida pública estan sotmesos a restriccions constants. 

Mentre jo em canso de la rutina, la Zahra somia amb poder viure-la. 

En els darrers cinc anys, les dones i les nenes afganeses han vist com els seus drets desapareixien progressivament. Allò que per a nosaltres és normalitat, per a elles s’ha convertit en un privilegi. 

Sovint entenem la igualtat com una cursa cap a una societat més justa. Però, i si els drets que donem per consolidats també poguessin desaparèixer? 

Potser demà tornaré a renegar de l’alarma, les presses i les caravanes, sense pensar que aquestes petites decisions quotidianes representen una llibertat que no totes les dones poden exercir. 

Perquè la igualtat no consisteix només a conquerir drets, sinó també a preservar-los. No és únicament poder estudiar, sinó triar què vols estudiar, qui vols ser i amb qui vols compartir la vida. 

Potser el veritable privilegi no és no haver de treballar, sinó poder decidir si vols fer-ho. No és quedar-te a casa, sinó poder sortir-ne. 

I potser demà, quan soni l’alarma, abans de pensar «quina mandra, un dia més», recordaré que, per a moltes dones, poder viure un dia qualsevol continua sent una conquesta pendent. 

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

Empreses que impulsen el talent femení

Moeve, Inetum, Schneider Electric i altres companyies encapçalen el rànquing Women Approved 2026. Una classificació que reconeix les empreses que transformen la igualtat d’oportunitats en mesures reals per impulsar el talent femení.

Llegir més »

La batalla per controlar la intel·ligència artificial 

La intel·ligència artificial ja forma part de la vida quotidiana i les grans tecnològiques competeixen per liderar-ne el desenvolupament. Més enllà de la tecnologia, el debat gira al voltant de qui en controlarà l’evolució, com es distribuirà el poder i qui assumirà la responsabilitat dels seus usos.

Llegir més »

Seguretat Social: el futur també es cotitza 

Cotitzar a la Seguretat Social és clau per construir la nostra protecció social i accedir a prestacions com la incapacitat, l’atur o la jubilació. Revisar la vida laboral, les bases de cotització i els períodes sense cotitzar permet prendre decisions amb més informació i anticipar possibles incidències.

Llegir més »