Girona Inclusiva és una associació nascuda el 2025 a la ciutat de Girona amb l’objectiu d’acompanyar famílies amb infants neurodivergents, especialment amb TEA i TDAH, i de treballar perquè la inclusió sigui una realitat tangible en l’àmbit educatiu, social, cultural i institucional. L’entitat impulsa suport emocional, informació, activitats adaptades i accions d’incidència per construir una ciutat més accessible, empàtica i justa.
Com neix la teva implicació amb Girona Inclusiva?
La meva implicació neix d’una experiència personal molt intensa. El diagnòstic de TEA i TDAH dels meus fills va arribar amb por, desconcert i una gran sensació de solitud. La vida familiar va haver d’adaptar-se completament a rutines estrictes i suports visuals. En l’àmbit educatiu, la manca de comprensió ens va portar fins i tot a canviar d’escola. Formant-me i buscant recursos, vaig constatar que a Girona no hi havia cap associació que donés suport real a les famílies, i d’aquí va sorgir la necessitat de crear Girona Inclusiva.
Què et va portar a assumir la vicepresidència?
La necessitat de transformar el dolor en acció. La neurodiversitat continua sent una realitat invisible i poc compresa. Donar visibilitat, defensar drets i evitar que altres famílies se sentin soles és una motivació profunda. Vull que la inclusió deixi de ser un concepte teòric i es converteixi en una realitat quotidiana.
Quines mancances principals detecteu a Girona?
La primera és la falta d’informació i suport després del diagnòstic. També una burocràcia molt complexa, amb tràmits llargs i esperes excessives. Tot i els avenços, encara hi ha mancances en l’àmbit esportiu i de lleure, i rebutjos injustificats per desconeixement del diagnòstic.
Quin paper tenen les famílies dins l’associació?
Les famílies són el pilar de Girona Inclusiva. Aporten experiència real, detecten necessitats i construeixen comunitat. El suport mutu és clau per trencar la sensació d’aïllament que sovint acompanya el diagnòstic.
Què costa més fer entendre sobre el TEA i la neurodiversitat?
Que cada persona és única. El TEA és un espectre molt ampli i no sempre visible. Conductes que poden semblar inadequades solen ser respostes a una sobrecàrrega sensorial o a dificultats de comunicació. Amb comprensió i adaptacions, poden desenvolupar capacitats extraordinàries.
Com es tradueixen els valors de Girona Inclusiva en accions concretes?
Amb acompanyament a les famílies, webinars informatius, trobades mensuals, activitats inclusives i treball conjunt amb les institucions per millorar l’accessibilitat de la ciutat.
Quin és el paper de l’associació davant les institucions?
Treballem estretament amb l’Ajuntament de Girona per garantir mesures d’accessibilitat en esdeveniments com Temps de Flors, Fires o Nadal, amb cues preferents, espais de calma i trams de baixa estimulació. També col·laborem amb Diputació i Generalitat en educació, esport adaptat i transició a la vida adulta.
Quins projectes et generen més il·lusió?
Les Trobades Neurodivertides, iniciatives tecnològiques que faciliten la socialització, grups de suport emocional per a famílies i projectes d’accessibilitat urbana amb pictogrames.
Què diries a una família que acaba de rebre un diagnòstic?
Que és normal sentir-se perduda. El diagnòstic no defineix el futur ni canvia qui és el seu fill o filla; ajuda a entendre’l millor. I, sobretot, que no estan sols.
Per què recomanaries associar-se a Girona Inclusiva?
Perquè és un espai segur, de suport i lluita compartida. Junts som més forts per defensar drets i construir una inclusió real.
