Primera promoció d’IFE a l’EHTG

La primera promoció de l’IFE de l’EHTG tanca una etapa de quatre anys de formació amb la mirada posada en el futur laboral i personal.

Aquest mes de juny acabem el 4t curs de l’Itinerari Formatiu Específic (IFE) com a auxiliars en serveis de restauració i l’elaboració d’àpats i estem orgullosos de ser la primera generació d’aquest curs que s’ha format a l’Institut Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona.  

L’IFE és una formació professional adaptada per a joves amb necessitats educatives especials (NEE). Aquests estudis estan dissenyats per facilitar la inclusió social i laboral d’alumnes amb discapacitat intel·lectual lleu o moderada (incloent-hi trastorn de l’espectre autista – TEA) que no poden seguir la Formació Professional ordinària. El curs té una durada de 4 cursos acadèmics amb un total de 3.360 hores i va dirigit a alumnes d’entre 16 i 20 anys a l’inici de l’itinerari. 

Quan vam arribar al 1r curs estàvem plens de nervis, però carregats d’il·lusió i creiem que aquest ànim el vàrem anar traslladant a tota l’escola. Al principi també vam generar alguns problemes a la zona de cuines i a les taquilles i teníem el professorat i l’equip directiu de bòlit, però a base de cops vam anar aprenent a guanyar disciplina, a atendre la clientela com es mereixen i a fer les tasques més ben fetes. 

A 1r vam començar a aprendre a parar i desparar taules, organitzar l’espai del menjador, rentar plats i a fer elaboracions bàsiques de pastisseria i també a cuinar plats senzills. 

Al segon any vam poder fer la volta al món tot cuinant plats i ens va apassionar elaborar còctels de tota mena. També vam començar a fer el servei de bar. 

 

Al tercer curs vam elaborar un receptari, que també ens va permetre reproduir totes les receptes creades, i vam aprofundir més en el servei de bar, amb la realització d’entrepans i diferents tipus de cafès. 

A l’últim any, principalment hem fet pràctiques a empreses i amb el projecte de futur que hem desenvolupat hem vist més clar les nostres sortides en l’àmbit de la restauració, però també en l’àmbit personal i social. 

Després d’un llarg esforç, marxem amb felicitat i ens veiem capaços per entrar de ple al món laboral i també per seguir formant-nos en l’hostaleria. 

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

Contraban ancestral

Quan pensem en un celler, sovint pensem només en vinyes ordenades, botes i ampolles. Però hi ha projectes que són molt més que això. Projectes que neixen d’una manera d’entendre el territori i de la voluntat de formar-ne part. És el cas de RIM, un petit celler de Rabós impulsat per Jordi Esteve. Instal·lat des de fa uns anys en aquest petit municipi de l’Alt Empordà, en Jordi ha fet de la recuperació de vinyes abandonades, de l’observació del territori i del contacte amb la gent del poble una manera d’entendre la viticultura i de viure. Els seus vins són el reflex d’aquest paisatge auster i autèntic marcat per la pissarra i la tramuntana.  A part del paisatge i del clima, Contraban Ancestral, però, neix d’un concepte més profund i més ampli: la frontera. Neix dels passos que connecten l’Empordà amb el Rosselló i de totes aquelles històries de contraban que durant generacions van formar part de la vida quotidiana d’aquest territori.   És al 2017 quan aquesta idea es converteix en un vi. Després de la verema, en Jordi va carregar unes caixes de garnatxa a la furgoneta, va travessar el Coll de Banyuls (una antiga ruta de contraban) i va intercanviar raïm amb un celler de l’altra banda de la frontera. El resultat va ser un vi elaborat amb raïm procedent de tots dos costats dels Pirineus. Una manera simbòlica d’unir dos territoris separats per una línia administrativa però que comparteixen una mateixa cultura vitivinícola.  Per a en Jordi, Contraban també parla de llibertat. De la possibilitat que s’obre quan travessem una frontera, física o personal, del viatge com a experiència transformadora i de la recerca constant de nous horitzons. Una idea que dona profunditat a un vi que va molt més enllà de la copa.  Elaborat amb garnatxa negra i seguint el mètode ancestral (en aquest cas el vi fa una única fermentació que arrenca en dipòsits d’acer inoxidable i acaba directament a l’ampolla, creant una bombolla fina i espontània) Contraban és un escumós rosat amb aromes de fruita vermella, flors silvestres i un subtil toc fumat. El repòs amb les seves lies fa que guanyi també textura, profunditat  i aquest punt salvatge que el fa únic.  En boca és fresc, vibrant i directe, amb una personalitat desenfadada que el converteix en un magnífic company dels dies d’estiu amb aperitius a la fresca o en sobretaules compartides.  Com els bons viatges, Contraban Ancestral és un vi que convida a sortir dels camins habituals, i potser és precisament aquest el seu encant.    A casa el podem prendre com a benvinguda, acompanyant una taula guarnida amb embotits i unes bones conserves marines així com amb una amanida de pasta ben condimentada, d’aquelles que venen tan de gust a l’estiu.  A L’Aliança el presentem com a aliat d’un plat de tonyina vermella del Mediterrani en forma de tàrtar, acompanyat de làmines i puré de remolatxa encurtida i amanit amb oli de fulles de llorer i xerigot.  

Llegir més »

Vacances perfectes? El mite que ens esgota 

 Ara que entrem en l’inici del període de vacances… ja saps què faràs? Segur que dins dels teus plans una de les primeres coses que penses és aprofitar per descansar i desconnectar. Però saps baixar el ritme?  Les vacances, quina contradicció: volem descansar, però a vegades no podem parar. I aquí es fa present el sentiment d’improductivitat. Som exigents; sembla que la societat ens premiï per fer, i no tant per ser, perquè suposadament hem de ser hiperproductives.  Com està el teu cos a l’inici de les vacances? Possiblement encara estigui tens i li costi entendre que està “de vacances”. S’aixeca aviat, amb l’impuls de fer mil coses. Necessitem omplir el temps i ens sentim estranyes quan no fem res. Tot això té un nom: dificultat per desconnectar.  Aleshores apareix la famosa culpa, aquell pensament de “hauria d’aprofitar el temps”. I, juntament amb el que veiem a les xarxes socials —com són les vacances dels altres i com omplen el temps—, pot fer-nos sentir que no les estem aprofitant com caldria. Plans meravellosos, dies perfectes… quan, en realitat, moltes vegades les vacances també es limiten a fer aquelles coses que durant la setmana no tenim temps de fer: pendents que anem acumulant perquè requereixen un temps que no podem destinar durant el període laboral.   A vegades sentim que parar és perdre el temps, en comptes de veure-ho com una manera d’escoltar-nos i detectar què necessitem.   Ara bé, on són les vacances perfectes? Aquell mite d’haver de tenir el millor pla, gairebé de pel·lícula, el que t’agradaria penjar a les xarxes socials. La pressió de gaudir-les tal com “hauria de ser”, la frustració si no estàs tan bé com esperaves… Expectatives que sovint no corresponen a la realitat.   És normal que els primers dies de vacances tinguis dificultats per descansar de veritat. Amb el ritme tan frenètic que portem, el cos també necessita temps per adaptar-se i baixar revolucions. Tenim tan automatitzat anar a mil que el cos necessita un temps per entendre que no hi ha cap urgència.  I doncs, què podem fer per gaudir realment de les vacances? Dona’t permís real per no fer. Al principi et costarà, però pots començar provant d’estar 10 minuts cada dia simplement estant: sense mirar el rellotge, sense pensar en tot el que has de fer. Baixa l’exigència. No és tant el que fas amb el temps, sinó la qualitat i la presència amb què ho vius. Reconnecta amb el teu ritme propi, no amb el que dicta la societat. I diferencia el descans real de l’evasió.  Potser no es tracta de fer unes vacances perfectes, ni d’omplir cada moment amb plans. Potser es tracta, simplement, de donar-nos permís per baixar el ritme, encara que al principi incomodi. D’escoltar el cos, respectar els tempos i entendre que descansar no és perdre el temps, sinó una necessitat. Perquè, al cap i a la fi, no és tant què fem durant les vacances, sinó com ens hi permetem estar.  Sant Miguel de Campmajor, juliol de 2026   Avril Fortià  Psicòloga Clínica  Centre Mas Ferriol  www.masferriol.com 

Llegir més »

40 anys d’El Celler de Can Roca

Quatre dècades després de la seva obertura, El Celler de Can Roca continua marcant el camí de la gastronomia mundial. Joan, Josep i Jordi Roca celebren 40 anys d’innovació, creativitat i compromís amb Girona, mantenint intacta l’essència que els ha convertit en un dels restaurants més prestigiosos del món.

Llegir més »

Gelat casolà

Descobreix com fer un gelat casolà amb només quatre ingredients. Una recepta senzilla, cremosa i perfecta per refrescar-te durant els dies més calorosos.

Llegir més »