IA i robòtica a les residències

La intel·ligència artificial i la robòtica poden millorar l’atenció a la gent gran, però cal mantenir l’equilibri entre tecnologia i connexió humana per evitar deshumanitzar el procés.
Tecnologia al servei de la cura humana

 

Les noves tecnologies, en especial la intel·ligència artificial i la robòtica, estan transformant la manera com vivim a pas de gegant, i encara que de moment les mirem de lluny, poden ser una gran oportunitat per millorar en l’atenció assistencial.

La seva implementació i utilitat és innegable, però cal preguntar-se: fins a on volem arribar?

Des d’una mirada sociosanitària, la IA i la robòtica poden ser grans aliades per monitoritzar la salut, optimitzar medicació, prevenir caigudes i detectar descompensacions abans que es converteixin en urgències. També permeten alliberar temps als professionals, per poder-lo invertir en l’acompanyament, l’escolta i la relació amb les persones grans.

Ara bé, hi ha un debat ètic que no podem ignorar. En cultures com la nostra, on la cura implica crear vincle amb les persones, ja sigui mitjançant presència, tacte, mirades, conversa i sobretot proximitat emocional, no concebo com una “màquina” pot aconseguir transmetre la confiança, el caliu i la tendresa d’una persona humana. Que les màquines assumeixin aquests rols, podria generar un risc de deshumanització i aïllament emocional. Això no significa rebutjar la innovació, sinó que cal integrar-la amb criteri. La tecnologia ha de complementar, no substituir. Ha d’ajudar a cuidar millor, però sense perdre allò que ens defineix com a societat.

Un altre problema per la gent gran és la bretxa digital. Moltes persones grans no tenen habilitats o confiança per utilitzar dispositius digitals, i dependre’n pot generar desconfiança i inclús exclusió a l’accés a la salut i la informació. La tecnologia ha de ser accessible, intuïtiva i sempre acompanyada de suport humà.

El veritable repte és trobar l’equilibri. Incorporar la innovació és important, però s’ha de fer amb sentit, sense perdre els valors que defineixen la nostra manera de cuidar. Perquè l’eficiència no pot anar en detriment de la dignitat ni del vincle emocional que defineixen la nostra essència com a societat.

En definitiva, el futur de l’atenció a la gent gran no hauria de ser més tecnològic, sinó ser més humans gràcies a la tecnologia. Perquè innovar també és saber posar límits.

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars