Hi ha professorat que ensenya una assignatura. I n’hi ha d’altres que, gairebé sense adonar-se’n, ensenyen una manera de ser, de treballar i d’entendre la vida. Aquest curs, a l’EHTG, s’han jubilat 6 companys de diferents departaments de l’Escola: Cuina, Sala, Turisme, Idiomes i Formació Laboral.
Després d’anys dedicats a la docència, arriba el moment de tancar una etapa. Però una jubilació no és un punt i final sinó que és el reconeixement a una trajectòria plena d’esforç, compromís i vocació de servei.
En la Formació Professional, educar ha significat sempre molt més que transmetre coneixements. Ha estat acompanyar persones en un moment decisiu de les seves vides, ajudar-les a descobrir les seves capacitats, exigir-los quan calia i celebrar els seus èxits. Cada classe, cada pràctica, cada projecte i cada conversa als passadissos han contribuït a formar no només professionals competents, sinó també persones responsables i preparades per afrontar els reptes d’un món professional en constant transformació.
La tasca del professorat té un impacte directe en la qualitat dels serveis que rebem cada dia en l’hotel, el restaurant, l’agència de viatges, el guiatge per una destinació…
Darrere d’un bon cuiner hi ha qui li ha transmès el respecte pel producte, la tècnica i la creativitat. Darrere d’un cambrer hi ha qui li ha ensenyat que servir és, sobretot, saber acollir, comunicar-se i cuidar cada detall. Darrere d’un professional del turisme hi ha qui li ha fet entendre que cada visitant és una oportunitat per mostrar el millor del nostre país, de la nostra cultura i de la nostra hospitalitat.
En un sector cada vegada més internacional, els idiomes han deixat de ser un valor afegit per convertir-se en una eina imprescindible pel dia a dia d’un bon professional de l’hostaleria i el turisme. Ensenyar una llengua estrangera és molt més que treballar la gramàtica o el vocabulari: és obrir portes, facilitar la comunicació entre cultures i preparar als futurs professionals perquè puguin treballar amb confiança i competència.
També és fonamental la feina que es fa des de la Formació i Orientació Laboral. Molts alumnes descobreixen en aquesta matèria els seus drets i deures com a treballadors, aprenen a elaborar un bon currículum, a afrontar una entrevista de feina i a entendre el funcionament de les empreses del nostre sector.
Els nostres professors i professores han estat testimonis dels grans canvis en la societat i el món laboral. Han vist evolucionar les tecnologies, els oficis i les metodologies d’ensenyament, adaptant-se una vegada i una altra sense perdre mai de vista allò que realment importa: l’alumnat. Han sabut connectar l’aula amb la realitat de les empreses, actualitzar continguts i transmetre una idea essencial: aprendre és un procés que no s’acaba mai.
La seva empremta no es pot mesurar només en promocions graduades o en anys de servei. Es troba en els milers d’alumnes que avui treballen en restaurants, hotels, agències de viatges, oficines de turisme, bars, pastisseries ii inclús regentant negocis propis. Professionals que cada dia posen en pràctica allò que una professora o un professor els va ensenyar, no només des del coneixement, sinó també des de l’exemple.
La Formació Professional és una de les grans vies de progrés del nostre país. Forma les persones que atendran els nostres visitants, que innovaran a les cuines, que oferiran un servei excel·lent als establiments d’hostaleria, que parlaran diferents llengües amb naturalitat, que crearan empreses o que contribuiran al desenvolupament econòmic i social del territori. Darrere de cadascun d’aquests professionals hi ha hagut un docent que va creure en el seu potencial i el va ajudar a convertir el talent en una professió.
Avui és moment de donar-los les gràcies. Per la paciència, per l’exigència quan era necessària, pels consells, per les hores dedicades molt més enllà de l’horari lectiu i per haver cregut, una vegada i una altra, en les possibilitats de cada estudiant.
Comença ara una nova etapa, plena de temps, de projectes i de llibertat. Però el seu llegat continuarà viu a les aules, als tallers i, sobretot, en totes les persones que han tingut la sort de compartir un tros de camí amb ells. Gràcies per la vostra dedicació, pel vostre compromís i per haver convertit cada classe en una oportunitat per créixer. El millor homenatge al vostre recorregut és veure com, generació rere generació, els vostres alumnes continuen fent bé la seva feina i portant una petita part del vostre mestratge allà on van.
Perquè un professor no desapareix quan es jubila: continua vivint en cada alumne que recorda aquell consell, aquella paraula d’ànim, aquell “tu pots”, aquell reconeixement… Aquest és el vostre veritable llegat, i és, senzillament, immens!
Ara Santi, Maria, Susi, Pere, Miquel i Josep Lluís…a gaudir de la nova etapa!
L’EHTG no us oblida!
