Per Àngels Roura
La innocència de la infantesa fa que les cartes als reis – a santa claus o a qui correspongui- siguin extenses, sense consciència del luxe que suposa demanar tant i amb el tret que la preocupació més gran és si arribaran o no tots els regals demanats – sense ser conscients que els objectes materials no són indispensables sinó que vindran a aportar un luxe d’extres a desdir segons els capricis de la demanda i la capacitat de poder satisfer aquesta.
Un cop adultes, les persones, ja sabem destriar què és una necessitat i què és un caprici, hem après a resituar l’ordre de prioritats a la vida i ens hem desprès de falses necessitats i de segons quines urgències que en realitat eren expectatives sobreposades al nostre dia a dia.
Una volta més cap al que realment és important: viure!. M’explico. Se’m fa el cor petit quan conversant amb dones que viuen en una llar amb presència de comportaments masclistes et diuen que “sobreviuen”. En preguntar per elles, la resposta és que “estic sobrevivint”.
Quan s’està en mode supervivència tot passa a ser poc important: tot es fa gran, el temps passa lent, el cor està encongit. I en estat de repòs -i sense sentir-se observades- aquestes dones tenen una expressió trista. Inverteixen totes les seves energies en passar el dia de la manera menys tensa possible, amb un ull mirant de reüll per detectar l’estat d’humor o d’alteració de la parella… Inverteixen tanta energia en sobreviure que el concepte viure ha esdevingut un luxe que ni gosen posar en una suposada carta als reis.
Volen que els dies passin…
Volen que el temps passi i es trobin millor de salut (menys abatudes, menys esgotades, amb menys angoixa, amb menys pors)…
Volen que en un futur les coses vagin millor… i aquí s’hi barregen dos factors:
- per un costat, un desig (gairebé tan ingenu com el dels infants en creure en els reis mags) de pensar que ell canviarà, millorarà… Que ja li passarà, vaja!
- i per un altre costat, el fet de pensar que més endavant ella estarà més valenta per veure’s en cor de trencar amb la relació ( i aquí s’hi suma el fet d’esperar que els fills/es siguin més grans perquè -ves a saber per quina falsa creença creu que- d’aquesta manera serà més fàcil per a ells/es).
En el fons, per activa o per passiva, aquestes dones demanen poder continuar sobrevivint més temps tot confiant que al llarg del pas del temps es podran donar les condicions per a distanciar-se i/o tallar la relació amb el maltractador.
En la seva inconscient carta als reis hi ha “que passin els dies en un estat de no massa alteració! i que puguin d’aquesta manera seguir sobrevivint!
Perquè viure és un luxe per a qui no tem per la seva integritat. Un luxe situat a anys llum del que estan vivint en aquests moments.
Perquè viure és un luxe inaccessible, ara mateix, per a moltes dones.
