Quan la festa esdevé identitat col·lectiva
Del 7 al 18 de febrer de 2026, Platja d’Aro tornarà a viure un dels moments més esperats del calendari festiu: el Carnaval, una celebració que va molt més enllà de la disbauxa i la disfressa per convertir-se en expressió cultural, memòria viva i orgull compartit. Amb gairebé mig segle d’història, el Carnaval de Platja d’Aro arriba a la seva 48a edició consolidat com un dels més multitudinaris i participatius de la Costa Brava.
La presentació del cartell i la programació d’enguany, impulsada per l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró amb la col·laboració de la Federació de Colles de Carnaval, posa l’accent en un carnaval popular, obert a tots els públics i amb una clara aposta per les activitats gratuïtes i a l’aire lliure. El cartell, obra de l’il·lustrador David de Ramón, s’inspira en les disfresses del Rei i les Reines Carnestoltes d’aquest any, membres de la Colla Vas-Dat, i esdevé una peça visual vibrant, festiva i carregada de simbolisme.
El moment culminant arribarà dissabte 14 de febrer, amb la Gran Rua de Carrosses i Comparses, que omplirà les avingudes del Cavall Bernat i de S’Agaró de color, música i creativitat. Prop de 60 colles i 5.000 figurants desfilaran en una jornada intensa que començarà al matí amb la rua d’exhibició i continuarà a la tarda amb la rua a concurs. Un espectacle que reparteix 8.000 euros en premis i que cada any atrau milers d’espectadors, amb una primera fila de cadires gratuïtes i espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda.
Però el Carnaval de Platja d’Aro no és només la Gran Rua. És una festa que es construeix dia a dia, amb actes pensats per a totes les edats. El Sopar de Colles Locals i el tradicional Canvi d’Atributs obren el calendari; les cercaviles infantils porten la festa a escoles i places; el Dijous Gras, amb pregó, arrossada popular i ball, manté viva la tradició; i la Rua de Colles Locals a Castell d’Aro reforça el vincle amb el territori i la participació veïnal. El punt final el posa, com marca el ritual, l’Enterrament de la Sardina, un comiat col·lectiu que combina ironia, emoció i comunitat.
Enguany, la festa estarà presidida per Sa Reial Altesa Franz, Sa Reial Altesa Lídia i Sa Altesa Reial Montse, tots tres de la Colla Vas-Dat, que encarnen l’esperit irreverent, alegre i inclusiu del Carnaval. Reis i reines que no només desfilen, sinó que dinamitzen, connecten i fan poble.
El Carnaval modern de Platja d’Aro va néixer l’any 1978, amb l’arribada de la democràcia, recuperant una tradició que havia quedat interrompuda per la Guerra Civil i la dictadura. Des d’aleshores, la festa no ha deixat de créixer, evolucionant des dels antics balls fins a l’espectacular rua actual, sense perdre mai el seu caràcter popular.
El Carnaval de Platja d’Aro és, en definitiva, una celebració que explica qui som: una comunitat creativa, participativa i amb ganes de compartir alegria. Durant dotze dies, el municipi es transforma en escenari, i la festa es converteix en llenguatge comú. Un carnaval que no només es viu: es recorda.
