El Carnaval de Platja d’Aro 2026

Del 7 al 18 de febrer de 2026, Platja d’Aro tornarà a viure un dels moments més esperats del calendari festiu: el Carnaval de Platja d’Aro.

Quan la festa esdevé identitat col·lectiva

 

Del 7 al 18 de febrer de 2026, Platja d’Aro tornarà a viure un dels moments més esperats del calendari festiu: el Carnaval, una celebració que va molt més enllà de la disbauxa i la disfressa per convertir-se en expressió cultural, memòria viva i orgull compartit. Amb gairebé mig segle d’història, el Carnaval de Platja d’Aro arriba a la seva 48a edició consolidat com un dels més multitudinaris i participatius de la Costa Brava.

La presentació del cartell i la programació d’enguany, impulsada per l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró amb la col·laboració de la Federació de Colles de Carnaval, posa l’accent en un carnaval popular, obert a tots els públics i amb una clara aposta per les activitats gratuïtes i a l’aire lliure. El cartell, obra de l’il·lustrador David de Ramón, s’inspira en les disfresses del Rei i les Reines Carnestoltes d’aquest any, membres de la Colla Vas-Dat, i esdevé una peça visual vibrant, festiva i carregada de simbolisme.

El moment culminant arribarà dissabte 14 de febrer, amb la Gran Rua de Carrosses i Comparses, que omplirà les avingudes del Cavall Bernat i de S’Agaró de color, música i creativitat. Prop de 60 colles i 5.000 figurants desfilaran en una jornada intensa que començarà al matí amb la rua d’exhibició i continuarà a la tarda amb la rua a concurs. Un espectacle que reparteix 8.000 euros en premis i que cada any atrau milers d’espectadors, amb una primera fila de cadires gratuïtes i espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda.

Però el Carnaval de Platja d’Aro no és només la Gran Rua. És una festa que es construeix dia a dia, amb actes pensats per a totes les edats. El Sopar de Colles Locals i el tradicional Canvi d’Atributs obren el calendari; les cercaviles infantils porten la festa a escoles i places; el Dijous Gras, amb pregó, arrossada popular i ball, manté viva la tradició; i la Rua de Colles Locals a Castell d’Aro reforça el vincle amb el territori i la participació veïnal. El punt final el posa, com marca el ritual, l’Enterrament de la Sardina, un comiat col·lectiu que combina ironia, emoció i comunitat.

Enguany, la festa estarà presidida per Sa Reial Altesa Franz, Sa Reial Altesa Lídia i Sa Altesa Reial Montse, tots tres de la Colla Vas-Dat, que encarnen l’esperit irreverent, alegre i inclusiu del Carnaval. Reis i reines que no només desfilen, sinó que dinamitzen, connecten i fan poble.

El Carnaval modern de Platja d’Aro va néixer l’any 1978, amb l’arribada de la democràcia, recuperant una tradició que havia quedat interrompuda per la Guerra Civil i la dictadura. Des d’aleshores, la festa no ha deixat de créixer, evolucionant des dels antics balls fins a l’espectacular rua actual, sense perdre mai el seu caràcter popular.

El Carnaval de Platja d’Aro és, en definitiva, una celebració que explica qui som: una comunitat creativa, participativa i amb ganes de compartir alegria. Durant dotze dies, el municipi es transforma en escenari, i la festa es converteix en llenguatge comú. Un carnaval que no només es viu: es recorda.

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

Calonge i Sant Antoni

Calonge i Sant Antoni uneixen història, mar i natura en una destinació única de la Costa Brava. Del castell medieval i la primera booktown de Catalunya a les platges, cales i vinyes de la DO Empordà, el municipi ofereix propostes per a tota la família durant tot l’any.

Llegir més »

Llegir a l’estiu 

L’estiu té una manera especial d’aturar el temps. Les hores s’allarguen, les rutines es relaxen i, entre banys de sol i tardes lentes, apareix una oportunitat que sovint durant l’any costa de trobar: la de llegir sense pressa.  Per als nens, la lectura d’estiu pot ser una porta oberta a la imaginació. Sense deures ni horaris estrictes, els llibres es converteixen en aventures que es llegeixen sota una ombra, a la platja o abans d’anar a dormir. Històries que desperten curiositat i que, sovint, deixen empremta per sempre.  Els joves troben en la lectura un espai propi, gairebé íntim, on connectar amb emocions, inquietuds i mons que amplien horitzons. L’estiu, amb el seu aire de llibertat, és el moment ideal per descobrir autors, sagues o relats que durant el curs passen desapercebuts.  I els adults? Sovint redescobreixen el plaer de llegir quan el rellotge deixa de marcar el ritme. Un llibre pendent, una novel·la que esperava el seu moment o aquell assaig deixat a mig fer es converteixen en companys de vacances.  Llegir a l’estiu no és només un hàbit: és una manera de viure l’estació amb més profunditat, de desconnectar del soroll i reconnectar amb un mateix.  Perquè, al final, cada pàgina és també una forma de viatge. 

Llegir més »

Loredana Bertè: Una veu revolucionària.

Loredana Bertè (1950) és una artista que ha convertit la sevapròpia vida en matèria musical. Rebel, intensa, incòmoda i inclassificable, la cantant italiana és una de les figures més poderosesde la música europea. La seva trajectòria, marcada per l’èxit, l’escàndol iel dolor personal, l’ha convertida en una icona de la llibertat artística i femenina. Va créixer en una família complexa, marcada per una disciplina severa. La seva infantesa no va ser fàcil: en diverses entrevistes i en la seva autobiografia (Traslocando: È andata così, publicada l’any 2015), ha explicat la duresa d’aquells primers anys, sobretot per la presència d’unpare autoritari i violent, una experiència que la marcaria i que, amb el temps, es transformaria en una font d’expressió artística. La seva història va unida a la de la seva germana gran, Mia Martini, una altra de les grans veus de la cançó italiana del segle XX,amb qui mantenia una relació còmplice d’admiració mútua. Quan la família es va traslladar a Roma després de la separació dels pares, Loredana va viure una etapa feliç. A Roma va començar la seva relació amb el món de l’espectacle. Primer com a ballarina, després com a actriu i corista, es va moure pels ambients més avantguardistes de la capital italiana. Va treballar al mític Piper Club, espai emblemàtic de la vida cultural romana dels anys 60 i 70, on va coincidir amb artistes com  Renato Zero. El seu debut discogràfic va arribar a mitjan anys 70, però va ser amb Sei bellissi maque Bertè va aconseguir el primer gran impacte popular. La cançó, carregada d’intensitat emocional autobiogràfica, la va situar al centre de l’escena musical. Poc després, el seu estil es va allunyar del pop convencional per explorar nous territoris sonors. Bertèva ser una de les primeres artistes italianes a incorporar el reggae i el funk a la música popular del país. Amb E la luna bussòva introduir ritmes jamaicans en un mercat avesat a fórmules molt més tradicionals, i va ser pionera d’una sonoritat nova i arriscada. Anys més tard, èxits com In alto mare i Non sono una signora consolidarien la seva imatge de dona lliure, provocadora i radicalment moderna. La seva vida sentimental també va ocupar sovint titulars. Especialment mediàtic va ser el seu matrimoni amb el tennista suec Björn Borg, una relació tan glamurosa com turbulenta, que va acabar sent un altre episodi dolorós dins la seva biografia. Però el cop més durarriba amb la mort de Mia Martini el 1995. La desaparició de la germanava significar una ferida emocional que encara avui travessa la seva obra marcada per la memòria, la ràbia i la supervivència. La veu de Loredana és un dels seus grans trets distintius: aspra ivisceral, no busca la perfecció, sinó la veritat emocional. Cada interpretació sembla néixer de la pròpia experiència vital. Més que una cantant, Loredana Bertè és un símbol. Representa la dona que no ha acceptat mai el paper que li volien imposar, la veu que ha desafiat convencions morals, musicals i socials. I és aquesta fusió entre tragèdia i força el que fa de Loredana Bertè una veu eternament revolucionària.  

Llegir més »