Cristina Cervià Sancho va fer del teatre una manera d’estar al món. Nascuda a Girona el 16 de juny de 1965, la seva trajectòria és la d’una creadora arrelada al territori i, alhora, profundament universal: una veu pròpia, honesta i compromesa que va deixar empremta en cada escena que va trepitjar.
El seu primer contacte amb l’escenari va arribar de ben jove, amb Els Pastorets del grup Proscenium, on ja s’intuïa una passió heretada i compartida -el seu pare també en formava part-. Aquell bateig teatral no va ser un fet puntual, sinó l’inici d’un camí sostingut per la constància i el desig de crear col·lectivament. Cervià va ser cofundadora del grup Tarantel·la i, més endavant, de Mentidera Teatre, al costat de l’actriu Meritxell Yanes, consolidant un espai de creació amb mirada pròpia i valentia artística.
Paral·lelament als estudis de filologia romànica a la Universitat de Girona, es va integrar al Talleret de Salt, un viver de talent i experimentació escènica. Al llarg de la seva carrera va participar en més d’una trentena d’obres teatrals i va treballar amb figures destacades de l’escena cultural catalana, com Adrià Puntí. També va arribar al gran públic a través de la televisió, amb sèries com La Riera o Nit i dia, sense abandonar mai el seu vincle essencial amb el teatre.
Les seves últimes interpretacions -La nit dels ganivets roents i L’home sense veu, estrenada al festival Temporada Alta- revelen una actriu en plena maduresa creativa. Fins i tot quan la malaltia la va obligar a reduir la presència als escenaris, Cervià va continuar creant: el 2017 va estrenar Els dies que vindran, inspirada en els personatges femenins de Txékhov, i el 2018 va dirigir El brindis, una mirada crítica sobre la corrupció.
Cristina Cervià va morir el 17 de març de 2019, però el seu llegat continua viu. El 2022, l’escriptora Núria Martí Constans li va dedicar el llibre Dona de teatre.
Cristina Cervià, d’Els Pastorets a Temporada Alta, un homenatge necessari a una dona que va fer del teatre un acte de veritat, resistència i amor.
