L’estiu posa a prova qualsevol jardí. Amb un reg adequat, una poda lleugera, un bon encoixinat i una vigilància constant de les plagues, podràs mantenir-lo viu, saludable i ple d’esplendor durant tota la temporada.
Anna Bellsolà ha convertit el Forn Baluard en un referent del pa artesà, combinant tradició, innovació i respecte per l’ofici.
Una reflexió sobre com la música acompanya les nostres emocions, els records i els moments que acaben definint la nostra pròpia història.
Descobreix la història de Magatzems J. Sánchez, una empresa familiar de Girona referent en roba de la llar, descans, cortines i tendals des de fa generacions.
Quan tenim a la família una persona gran dependent, sovint ens imaginem que cuidar-la i tenir-ne cura significa un compromís assumit des de l’amor, la responsabilitat i l’entrega absoluta. Però hi ha una realitat de la qual es parla poc: cuidar és una tasca exigent, tant físicament com emocionalment. Per això, cal recordar que per cuidar bé, primer cal cuidar qui cuida. Les places temporals, i especialment les anomenades places respir, neixen amb aquesta finalitat. Es tracta d’estades de curta durada a les residències destinades a oferir un període de descans a les famílies cuidadores, garantint alhora una atenció integral, segura i professional a la persona gran. Aquest servei permet donar suport a les famílies en moments concrets, com ara unes vacances, una intervenció quirúrgica, una malaltia d’un cuidador principal o, simplement, una situació d’esgotament acumulat. Sovint, les famílies viuen aquesta decisió amb sentiments de culpa. Existeix la falsa creença que demanar ajuda és un signe de fracàs, quan en realitat és una mostra de responsabilitat i d’amor. Ningú pot sostenir una situació de dependència intensa durant mesos o anys sense necessitar suport. L’esgotament físic, la manca de descans i la càrrega emocional poden acabar afectant la salut del cuidador i, de rebot, la qualitat en el vincle amb persona gran. Les places respir permeten recuperar energies, disminuir l’estrès i prevenir l’anomenada síndrome del cuidador cremat. Però els beneficis no són només per a les famílies. Les persones grans també hi guanyen. Durant aquestes estades, continuen mantenint rutines, reben atenció sanitària i rehabilitadora i tenen l’oportunitat de socialitzar, participar en activitats i establir nous vincles. Cal entendre que les places respir no representen un pas definitiu cap a l’ingrés a la residència, sinó un recurs flexible i preventiu que ajuda les famílies a continuar exercint el seu paper de cuidadors durant més temps i en millors condicions. Com a societat, hem de normalitzar que el descans del cuidador, és una forma de protegir el benestar de tothom. Perquè cuidar no és arribar fins al límit de les nostres forces; cuidar és saber compartir la responsabilitat. Al capdavall, una família que descansa és una família que torna a cuidar amb més serenor, més energia i, sobretot, amb més amor.
Del món clàssic als espais de disseny actuals, el plint ha estat molt més que una simple peana. Un recorregut per la seva història i el seu paper en l’interiorisme, l’art i el luxe.
Descobreix què és el gaslighting, una forma de manipulació psicològica que fa dubtar la víctima de la seva realitat i del seu propi criteri.
Crear un espai exterior confortable i durador és més fàcil amb l’assessorament d’ALAIRE Girona. Descobreix col·leccions en showroom, materials d’alta qualitat i solucions personalitzades per a terrasses i jardins.
Ara que entrem en l’inici del període de vacances… ja saps què faràs? Segur que dins dels teus plans una de les primeres coses que penses és aprofitar per descansar i desconnectar. Però saps baixar el ritme? Les vacances, quina contradicció: volem descansar, però a vegades no podem parar. I aquí es fa present el sentiment d’improductivitat. Som exigents; sembla que la societat ens premiï per fer, i no tant per ser, perquè suposadament hem de ser hiperproductives. Com està el teu cos a l’inici de les vacances? Possiblement encara estigui tens i li costi entendre que està “de vacances”. S’aixeca aviat, amb l’impuls de fer mil coses. Necessitem omplir el temps i ens sentim estranyes quan no fem res. Tot això té un nom: dificultat per desconnectar. Aleshores apareix la famosa culpa, aquell pensament de “hauria d’aprofitar el temps”. I, juntament amb el que veiem a les xarxes socials —com són les vacances dels altres i com omplen el temps—, pot fer-nos sentir que no les estem aprofitant com caldria. Plans meravellosos, dies perfectes… quan, en realitat, moltes vegades les vacances també es limiten a fer aquelles coses que durant la setmana no tenim temps de fer: pendents que anem acumulant perquè requereixen un temps que no podem destinar durant el període laboral. A vegades sentim que parar és perdre el temps, en comptes de veure-ho com una manera d’escoltar-nos i detectar què necessitem. Ara bé, on són les vacances perfectes? Aquell mite d’haver de tenir el millor pla, gairebé de pel·lícula, el que t’agradaria penjar a les xarxes socials. La pressió de gaudir-les tal com “hauria de ser”, la frustració si no estàs tan bé com esperaves… Expectatives que sovint no corresponen a la realitat. És normal que els primers dies de vacances tinguis dificultats per descansar de veritat. Amb el ritme tan frenètic que portem, el cos també necessita temps per adaptar-se i baixar revolucions. Tenim tan automatitzat anar a mil que el cos necessita un temps per entendre que no hi ha cap urgència. I doncs, què podem fer per gaudir realment de les vacances? Dona’t permís real per no fer. Al principi et costarà, però pots començar provant d’estar 10 minuts cada dia simplement estant: sense mirar el rellotge, sense pensar en tot el que has de fer. Baixa l’exigència. No és tant el que fas amb el temps, sinó la qualitat i la presència amb què ho vius. Reconnecta amb el teu ritme propi, no amb el que dicta la societat. I diferencia el descans real de l’evasió. Potser no es tracta de fer unes vacances perfectes, ni d’omplir cada moment amb plans. Potser es tracta, simplement, de donar-nos permís per baixar el ritme, encara que al principi incomodi. D’escoltar el cos, respectar els tempos i entendre que descansar no és perdre el temps, sinó una necessitat. Perquè, al cap i a la fi, no és tant què fem durant les vacances, sinó com ens hi permetem estar. Sant Miguel de Campmajor, juliol de 2026 Avril Fortià Psicòloga Clínica Centre Mas Ferriol www.masferriol.com
Amb Viva, Aina Clotet signa un debut cinematogràfic que reivindica una mirada femenina, honesta i lliure sobre el cos, el desig i la vida.
