Ana Antequera
Directora terapèutica del Centre Dia 1 Girona
Com definiries el model terapèutic del Centre Dia 1 de Girona i en què es diferencia d’altres recursos especialitzats en addiccions?
El centre treballa des d’un enfocament integral i individualitzat, entenent l’addicció com un símptoma vinculat a factors emocionals, psicològics i relacionals, més enllà del consum. Combina teràpia individual i grupal, artteràpia, treball familiar i educació emocional per promoure canvis profunds, no només l’abstinència. Ofereix acompanyament intensiu en horari diürn i nocturn, amb un fort vincle terapèutic i una implicació personalitzada de l’equip per afavorir autonomia i una recuperació sostinguda.
Quins factors intervenen en l’inici i manteniment d’una addicció?
L’addicció sol estar relacionada amb dificultats en la regulació emocional, traumes, baixa autoestima o manca de vincles segurs. Sovint actua com una via per anestesiar el dolor o evitar el malestar. El seu manteniment s’explica per mecanismes d’evitació, patrons de pensament disfuncionals i condicionants ambientals, fet que obliga a treballar el significat personal de la conducta addictiva.
Quines diferències hi ha entre addiccions a substàncies i conductuals?
Comparteixen base psicològica —pèrdua de control i dependència emocional—, però en les substàncies cal abordar també la dependència física i l’abstinència. En les conductuals (pantalles, joc, compres), el focus se centra en límits, impulsivitat i consciència, ja que sovint estan socialment normalitzades.
Quin paper té la família?
És clau, perquè l’addicció impacta tot el sistema familiar. La seva implicació millora la comunicació i redueix dinàmiques disfuncionals. Tot i que no és imprescindible, afavoreix una recuperació més sòlida.
Quins són els reptes actuals i quins són els senyals d’alerta per demanar ajuda?
La normalització de les addiccions digitals i la dificultat d’autoregulació, especialment en joves. Cal reforçar límits, gestió emocional i vincles reals. S’ha d’estar alerta amb la pèrdua de control i quan hi ha preocupació constant, irritabilitat, aïllament i negligència de responsabilitats.
Juan Manuel Barroso
Coordinador de centres de dia i ambulatoris d’Andalusia – Instituto NOA
Com a coordinador de centres de dia i ambulatoris a Andalusia, quina és la filosofia terapèutica que defineix l’Instituto NOA i com es garanteix la coherència del model en tots els dispositius assistencials?
El nostre mètode parteix del model bio-psico-social, formant així un triangle que cal reforçar en cadascun dels nostres pacients per afrontar les diferents àrees a treballar al llarg del procés. Personalment, entenc l’addicció com «el símptoma d’un problema més profund». El consum o la conducta en la presa de decisions del pacient es veuen afectats per diverses circumstàncies emocionals que s’han de treballar. Per això, una de les bases fonamentals del nostre tractament és la individualització de cada pacient.
2Des de la seva experiència en la gestió clínica, quines són actualment les addiccions que més preocupen en l’àmbit ambulatori i quin perfil de pacient estan rebent en els darrers anys?
Estem notant en els últims anys un increment força alarmant de conductes addictives sense substàncies (ludopatia, pornografia i xarxes socials). Cada vegada ocupen més espai en les trucades de familiars que demanen ajuda, i ens estem preparant per abordar aquesta problemàtica, ja que les noves tecnologies formen part del nostre dia a dia. Pel que fa al perfil de pacient, és divers, però hi ha un element comú: la pèrdua de control i la constatació que intenten deixar la substància o la conducta per si sols, però no poden.
En un centre privat especialitzat en addiccions, quin valor diferencial ofereix l’Instituto NOA davant d’altres recursos, tant públics com privats?
El que ens diferencia principalment és la vocació de cadascun dels membres de l’equip i la no-discriminació del pacient. No podem exigir perfecció a algú que no pot i s’equivoca. Acollim cada persona com a part de la nostra família. No volem jutjar; volem acompanyar cadascú a trobar la seva veritable essència.
Des de la seva perspectiva, quin paper tenen la prevenció i la intervenció precoç en l’abordatge actual de les addiccions i quin missatge donaria a les famílies que dubten a fer el pas de demanar ajuda?
Crec que l’enfocament tradicional de la prevenció ja no és suficient. Com podem explicar a un jove les dificultats que les drogues li generaran en el futur si, en el seu entorn i en les primeres experiències, la droga li proporciona evasió i reforça mancances que a llarg termini es veuran afectades? Com a intervencionista familiar, convido les famílies que, en el moment que detectin alguna cosa estranya, busquin assessorament.
