Quan parlem d’addiccions, sovint pensem només en la substància o la conducta. Què hi ha realment darrere?
Hi ha molt més. Sovint el consum es converteix en una manera de gestionar el malestar, l’ansietat, la soledat, la frustració o experiències traumàtiques. Allò que inicialment ajuda a evadir-se o desconnectar acaba condicionant tota la vida. Per això no n’hi ha prou amb deixar de consumir: cal entendre quina funció tenia l’addicció i trobar altres recursos per afrontar-la.
Quin és el primer pas per acceptar que es necessita ajuda?
Reconèixer que existeix un problema i que ja no es pot controlar sol. Però és habitual que hi hagi ambivalència: saber que el consum té conseqüències negatives i, alhora, no imaginar-se la vida sense ell. Per això és important evitar el judici i ajudar la persona a identificar què està perdent, què vol recuperar i quina vida voldria construir.
Primer de tot, coneixent la persona, no només la seva addicció. Valorem la història de consum, però també la situació emocional, familiar i social i, si cal, altres problemes de salut mental. En les primeres etapes són fonamentals la seguretat, l’estabilització i el vincle terapèutic. També es treballen els desencadenants, els impulsos i la gestió emocional.
Com s’aborda una persona quan arriba al centre?
Quin paper té la família?
És molt important, però també necessita ser cuidada. Les famílies sovint arriben esgotades, amb por i desconfiança, i poden haver assumit responsabilitats que no els corresponen. Cal ajudar-les a entendre l’addicció, recuperar límits saludables i diferenciar entre acompanyar i sobreprotegir. La recuperació implica, moltes vegades, reorganitzar tot el sistema familiar.
Partint de la història de cada persona. Un mateix diagnòstic pot tenir causes i factors de risc molt diferents. Per això fem una valoració integral i adaptem els objectius. Algunes persones necessiten treballar el trauma; d’altres, l’autoestima, la impulsivitat, les relacions o la reconstrucció de la seva vida familiar i laboral. L’estructura existeix, però s’ha d’adaptar a la persona.
Com s’aconsegueix un tractament realment individualitzat?
Què passa quan acaba el tractament residencial?
La recuperació no s’acaba quan es deixa el centre. Tornar a la vida quotidiana és una etapa especialment important. Cal identificar situacions de risc i disposar d’un pla davant d’una possible recaiguda, però també construir una vida amb sentit: recuperar rutines, vincles, responsabilitats, feina, esport o projectes personals. L’objectiu no és només no consumir, sinó aconseguir una vida estable i satisfactòria.
La idea que una persona consumeix perquè vol o perquè li falta força de voluntat. L’addicció és un problema complex en què intervenen factors psicològics, biològics i socials. Responsabilitat i culpabilitat no són el mateix. També cal trencar els estereotips: pot afectar persones de qualsevol edat o situació i, sovint, mantenir durant temps una aparença de normalitat.
