Obstinada és l’actitud estesa -gairebé a tall de patró a imitar- per la qual què millor que negar la realitat i atribuir a la víctima la culpabilitat de no haver interposat una denúncia. Culpabilitzar perquè estava on estava, amb qui anava o no, com vestia o no, havia begut o no, era de nit o dia, etc., … i, sobretot, perquè no denuncia els fets.
A inicis del passat mes d’abril, al barri Malilla de València, a les 23:30h un ciutadà que passejava per un descampat va veure com es produïa una agressió sexual dins un vehicle i alerta la policia. Quan la policia arriba troba que un dels dos homes està violant la dona mentre el segon home també es troba dins el cotxe. Són dos germans de 56 i 71 que utilitzen aquest vehicle per a dormir. La Policia Nacional deté els homes per agressió sexual i la dona és traslladada a un centre hospitalari.
La jutgessa, especialitzada en delictes sexuals i violència de gènere -quedeu-vos amb aquest detall, si us plau-, a l’endemà dels fets deixa en llibertat provisional els dos homes que per un costat han negat l’agressió i per altre han volgut mantenir que la dona era parella d’un dels dos, com també que com que els semblava que estava èbria i marejada li havien ofert auxili. “Ha estat un malentès. No l’hem violat”-sosté un d’ells. Surten amb llibertat provisional i sense fiança.
“Existeixen bastants motius per estimar que els dos homes detinguts són responsables d’una agressió sexual, però no ha quedat suficientment provada la perpetració del delicte”- segons la magistrada. Per un costat la dona no va interposar denúncia i per altre costat el metge forense de l’hospital on va ser traslladada la dona no es va personar. Uf! Agafeu aire, sí. Que la dona no interposi denúncia, per qui coneixem el que suposa, ja es comprèn, però que el forense no es presenti és tela d’un altre teler: el de la no professionalitat, el de la desconsideració. En base a això, la magistrada considera el sobreseïment provisional. Traduït i més que simplificat: no ha passat res!
Dit d’una altra manera, la jutgessa decreta el sobreseïment provisional de la causa (és a dir, queda en foc d’encenalls). Queda arxivat perquè no ha quedat degudament acreditada la perpetració del delicte, després que la suposada víctima no hagi interposat la corresponent denúncia, requisit indispensable per perseguir els delictes contra la llibertat sexual, segons l’article 191 del Codi Penal. Malgrat el testimoni policial, eh! Uf! Ara en diria una de massa gruixuda. Crec que em sabeu llegir perfectament el pensament.
Llavors, la sensació que ens queda és d’impotència, injustícia, ràbia,… i un seguit d’improperis perquè aquesta dona, com altres, es troben abandonades dins les institucions, abocades a la mà de l’oblit, la desconsideració i l’insult a la dignitat perquè per si no n’hi ha prou en patir una agressió sexual, el sistema es renta les mans a una velocitat esfereïdora.
Atribuir la responsabilitat de no haver denunciat és un acte de violència institucional perquè l’engranatge institucional ja sap què suposa i implica interposar una denúncia -em nego a acceptar que no ho sap i que és desconeixement. Abandonades, i sense cap mena de mirament, és com ens tenen. Uf! Ara mateix m’estaré guanyant cert recel o ser considerada una pedra a la sabata, però… ho havia de dir, oi?
