En un moment en què la salut mental s’ha convertit en una de les grans prioritats socials, l’Institut Dia 1 i Instituto Noa s’han consolidat com un referent en l’abordatge integral de les addiccions i els trastorns emocionals. Amb seu a Girona i presència en altres punts del territori, el projecte neix amb una mirada clara: entendre la persona més enllà del símptoma i oferir un acompanyament real, proper i multidisciplinari.
El model terapèutic que comparteixen ambdues entitats parteix d’una idea essencial: cada procés és únic. Per això, el tractament s’adapta a les necessitats de cada pacient, combinant psicologia clínica, intervenció terapèutica, suport mèdic i treball emocional continuat. No es tracta només de superar una addicció o un moment de crisi, sinó de reconstruir un projecte de vida sòlid i sostenible.
Un dels pilars del sistema Dia 1 – Noa és el treball en xarxa i la col·laboració entre professionals. Psicòlegs, terapeutes i equips especialitzats en salut mental treballen de manera coordinada per oferir una atenció global, que inclou des de la teràpia individual fins a les sessions grupals, el suport familiar i els programes de reinserció social. Aquest enfocament permet abordar tant els aspectes emocionals com els conductuals i socials de cada cas.
Els serveis inclouen programes ambulatoris, centres de dia i dispositius terapèutics més intensius, sempre amb l’objectiu de proporcionar eines reals per al dia a dia. El treball en hàbits saludables, la regulació emocional i la reconstrucció de vincles personals formen part del procés de recuperació, igual que la comprensió profunda de les causes que han originat el malestar.
En aquest sentit, la col·laboració entre Institut Dia 1 i Instituto Noa permet ampliar recursos i especialització, oferint una resposta més completa a problemàtiques complexes com les addiccions a substàncies, l’alcohol, el joc, les conductes compulsives o l’ús problemàtic de les noves tecnologies. També es treballen trastorns com l’ansietat, la depressió o les dificultats relacionals, sempre des d’un enfocament humà i sense judicis.
Un altre element clau del model és l’acompanyament a les famílies. Entendre l’entorn del pacient és fonamental per garantir una recuperació estable, i per això s’hi inclouen espais de suport i orientació que ajuden a reconstruir la convivència i la comunicació.
Amb una filosofia basada en la proximitat, la professionalitat i la continuïtat terapèutica, Institut Dia 1 i Instituto Noa han esdevingut molt més que centres de tractament: són espais de segones oportunitats. L’objectiu no és només recuperar, sinó transformar, i oferir a cada persona les eines per tornar a construir una vida plena, equilibrada i amb sentit.
ENTREVISTA A JOSEP RIVERA
Director d’Operacions Catalunya – Instituto Noa
Com definiríeu avui el model d’intervenció de l’Institut NOA a Catalunya?
El model es basa en una atenció integral, personalitzada i centrada en la persona. S’aborda la salut mental i les addiccions des d’una mirada biopsicosocial, amb un equip multidisciplinari que acompanya el pacient durant tot el procés terapèutic.
Quin és el valor diferencial respecte a altres centres?
La personalització del tractament, la coordinació entre professionals i l’acompanyament continuat. Cada cas s’entén des de la seva singularitat i s’adapta el pla terapèutic a les necessitats reals de la persona.
En quin moment arriben habitualment els pacients?
La majoria arriben en situacions de gran desgast emocional i personal, quan l’addicció o el trastorn ja ha afectat de manera important la salut, la família, la feina i l’entorn social.
Com s’integra el treball entre psicologia, psiquiatria i teràpia?
De manera coordinada i transversal. Els professionals comparteixen objectius, revisen l’evolució dels casos i ajusten les intervencions de forma contínua per garantir coherència terapèutica.
Quin paper té la família en el procés?
És una peça clau. S’ofereixen espais terapèutics específics, psicoeducació i eines perquè la família entengui la situació i pugui convertir-se en un suport saludable.
Quines addiccions o patologies han crescut més?
Augmenten les addiccions conductuals, especialment el joc en línia i l’ús de tecnologies, així com els casos de patologia dual.
Com ha canviat el perfil del pacient en els últims anys?
Actualment hi ha perfils més diversos, amb més joves, però també adults amb responsabilitats laborals i familiars que demanen ajuda abans d’arribar a situacions límit.
Quin és el principal repte emocional dels processos de recuperació?
Treballar la gestió emocional, la culpa, la vergonya i la reconstrucció de l’autoestima és essencial per consolidar una recuperació estable.
Quina importància té el seguiment després del tractament intensiu?
És fonamental. El seguiment consolida els aprenentatges, redueix el risc de recaiguda i afavoreix una recuperació sostinguda en el temps.
Cap on hauria d’evolucionar el model d’atenció en salut mental?
Cap a un model més preventiu, comunitari i integrat, amb més accessibilitat, menys estigma i millor coordinació entre recursos assistencials.
ENTREVISTA A ÓSCAR ROS
Director Sevilla Nord – Instituto Noa
Quin és l’enfocament del treball de l’Institut Noa a la zona de Sevilla Nord?
Treballen amb un equip multidisciplinari format per psicòlogues, doctora, orientadors i educadors socials. És un equip humà, proper i professional que complementa la intervenció amb teràpies diàries, centre de dia, tallers, dinàmiques i visites constants dels professionals.
Quines necessitats detecteu al territori?
A més de les addiccions a substàncies, creix la demanda d’ajuda en casos relacionats amb el chemsex, així com addiccions sense substància com la ludopatia, les compres compulsives i l’ús problemàtic de noves tecnologies.
Com arriben habitualment els pacients al centre?
Arriben molt deteriorats, amb conseqüències psicològiques, cognitives, econòmiques, familiars i socials greus. En alguns casos cal derivació a centres d’ingrés o unitats especialitzades en salut mental.
Quin tipus d’acompanyament oferiu a l’inici del tractament?
Destaca l’empatia i la proximitat amb el pacient i les famílies. S’inclouen teràpies individuals i grupals, tallers, activitats externes i teràpies específiques, a més d’atenció telefònica 24/7 per a familiars.
Com es treballa la desconnexió dels hàbits addictius?
Es treballa a través de rutines saludables, esport i un canvi global d’estil de vida. També s’hi afegeix tractament psicològic, farmacològic si cal, i el suport del grup de companys en recuperació.
Quin paper té la teràpia grupal?
És un pilar essencial. Permet compartir sense judici, expressar emocions i reconèixer-se en altres casos. Veure persones recuperades reforça l’esperança i la possibilitat real de canvi.
Com impliqueu les famílies?
Les famílies també pateixen la codependència i reben suport a través de teràpies familiars i de parella, així com tallers específics per reparar l’impacte de la convivència amb la malaltia.
Quines addiccions són més freqüents?
Predominen alcohol i cocaïna. Creixen les addiccions a jocs d’aposta en joves menors de 25 anys, així com casos en dones relacionats amb alcohol i benzodiazepines. També augmenta el chemsex.
Què sorprèn més als pacients quan comencen?
Els sorprèn entendre l’addicció com una malaltia, la possibilitat real de viure sense consumir i la qualitat humana del tracte. També redescobreixen capacitats personals oblidades.
Quin missatge donaríeu a qui dubta en demanar ajuda?
Cal demanar ajuda professional. L’addicció és una malaltia crònica amb tractament. El pes de l’estigma fa que molts triguin massa. Reconèixer la pèrdua de control és el primer pas cap a la recuperació i requereix valentia.
