Solstici d’estiu, impossible no associar-lo al foc de Sant Joan. I perquè les fogueres no s’apaguin i continuïn cremant necessiten de combustible. De la mateixa manera l’individu que exerceix l’estratagema “llum de gas” necessita d’aquest combustible per tal d’aconseguir fer dubtar a la víctima sobre el que succeeix, sobre el que veu, viu i sent. En aquest art -el del combustible que és la llum de gas per a dinamitar una persona- els maltractadors en són uns autèntics professionals (i ja em disculpareu la ironia).
Intentaré unir dues realitats viscudes tot relacionant el capítol 37 del llibre “Trenquem silencis” -del que en sóc l’autora- amb el que es va produir fa ben pocs dies en un Grup d’Ajuda Mútua en el que participo (un grup format per dones que pateixen o han patit violència de gènere). Resulta commovedor, i inquietant, que una colla de dones amb característiques i contextos diversos coincideixin en haver viscut en primera persona el combustible del maltractador: la llum de gas o gaslighting. Doncs, bé, consisteix en un conjunt de comportaments que es dediquen a provocar en l’altra persona dubtes com ara “estic bé?”, “estic malament del cap?”, “veig coses que no són?”, “no tinc criteri?” La pel·lícula “Gaslighting” traduïda com a “Luz que agoniza” és una veritable joia. Fa un retrat de manual de la manipulació subterrània invisible fins al punt que ella acaba dubtant del que succeeix, acaba assumint que ell és molt bona persona per a poder conviure amb una dona com ella -que no sap el que es fa, que no té criteri, que es confón, que oblida, que deixa les coses en llocs que no correspon, etc. Aconsegueix que ella es senti culpable, maldestre, descentrada, desorientada… de manera que ell li pugui passar per la cara que “on vols anar sense mi? Si sense mi no vas enlloc i no saps el que et fas!”. Doncs, per més gruixut que us pugui semblar, resulta que en el Grup d’Ajuda Mútua les dones assistents varen coincidir en el fet que la parella els havia tractat així. Coincidien en relatar com la parella aconseguia que elles assumissin la pèrdua de memòria, estar desconcentrades, oblidadisses, confuses… I coincidien en haver rebut frases com ara “ suposo que no tornaràs a imaginar coses que no existeixen”.
Gaslighting o llum de gas, aquest conjunt de maniobres que porten a la víctima a arribar a dubtar de sí mateixa. I, quan una comença a dubtar de si mateixa, quant complicat és poder llegir els fets tal i com són! No sols és complicat sinó que, podem afegir, és impossible fer una lectura encertada. I no sols això: més enllà de la impossibilitat de sentir-se entera i enfocada, si dubtes de tu acabes comprant el discurs que et ven, amb absolut convenciment i sense cap grau d’inflexió, el teu maltractador km.0 (maltractador de quilòmetre zero, el de casa, vaja!). Compraràs el discurs en el que la víctima és ell per a suportar viure amb una dona tan poca cosa, amb tan poc criteri i desencertada en tots sentits.
Així que, el combustible de fer-te dubtar de la teva enteresa i valor és gairebé tan universal com el fet que cada any esperem la revetlla de Sant Joan per encendre una gran foguera (i potser d’alguna manera cremar tot allò que ens entorpeix la vida).
ÀNGELS ROURA MASSANEDA
Psicopedagoga, coach personal i d’equips.
Autora de “Maite vaig ser jo, podries ser tu” (2021), “Trenquem silencis” (2023) i “Ningú t’estimarà com jo” (2025)
