Cap de Psiquiatria i responsable de la Unitat de Neuromodulació d’Espanya de l’Instituto Noa (Sevilla)
Quina és la filosofia terapèutica de l’Instituto Noa?
A l’Instituto Noa entenem la salut mental d’una manera integral. No tractem només un diagnòstic, sinó la persona en conjunt. Treballem des d’una perspectiva multidisciplinària, coordinant l’àrea mèdica, psicològica i social. També donem molta importància a l’entorn familiar, perquè la família no és una espectadora externa, sinó una part activa del procés terapèutic.
La neuromodulació continua sent força desconeguda. En què consisteix?
Utilitzem tècniques no invasives com l’Estimulació Magnètica Transcranial i l’estimulació transcranial per corrent directa. Són tractaments segurs, indolors i ambulants que permeten modular l’activitat cerebral des de l’exterior. Això ens ajuda a actuar directament sobre circuits neuronals relacionats amb símptomes depressius o d’ansietat, consolidant millores terapèutiques a llarg termini.
Quins trastorns responen millor a aquests tractaments?
Hi ha una evidència científica molt sòlida en casos de depressió resistent, trastorn obsessivocompulsiu i ansietat. També obtenim molt bons resultats en addiccions. A més, poden ajudar en símptomes com la impulsivitat, l’insomni o la desregulació emocional.
Han augmentat els problemes de salut mental en els darrers anys?
Sí, clarament. Les dades indiquen un creixement important dels trastorns mentals, especialment entre la població jove. Cada vegada hi ha més casos d’ansietat i depressió. Tot i això, també és positiu veure que avui moltes persones s’atreveixen a demanar ajuda abans, i això permet intervenir de manera més precoç.
Quin paper té l’acompanyament emocional dins del tractament?
És absolutament essencial. Sentir-se escoltat i acompanyat és clau en l’evolució del pacient. Treballem perquè les persones sàpiguen que no estan soles i que poden expressar-se amb llibertat. La proximitat i l’accessibilitat dels professionals són una prioritat per a nosaltres.
Encara existeix estigma al voltant de la salut mental?
Sí, tot i que la societat ha avançat molt. La salut mental té avui molta més visibilitat, però encara cal continuar treballant per aconseguir una comprensió més profunda i una integració real de les persones amb patologies complexes.
Com es combina la innovació tecnològica amb l’atenció personalitzada?
Sense perdre mai la part humana. La tecnologia és una eina molt valuosa, però l’escolta activa, el temps dedicat al pacient i la personalització del tractament continuen sent fonamentals.
Quin missatge enviaria a les persones que encara tenen por de demanar ajuda?
Que és normal tenir por, però que demanar ajuda és el primer pas cap a la recuperació. Darrere d’una consulta hi ha professionals preparats per acompanyar tant el pacient com la seva família. La salut mental és important i ningú hauria d’afrontar-ho sol.
Cap d’Infermeria del Centre Terapèutic Dia 1 de Girona
Quin és el paper de l’equip d’infermeria dins del dia a dia del Centre Terapèutic Dia 1?
L’equip d’infermeria és una peça clau en el funcionament del centre i actua com a nexe entre l’àrea mèdica, terapèutica i assistencial. Alexia López coordina les agendes mèdiques, el seguiment dels pacients i les derivacions externes, a més de gestionar nous ingressos, baixes mèdiques i la medicació. Destaca que la seva tasca va molt més enllà de l’àmbit sanitari i inclou també un acompanyament integral i personalitzat durant tot el procés terapèutic.
Quines són les necessitats més habituals dels pacients quan arriben al centre?
Molts pacients arriben amb un gran desgast físic i emocional. Els primers dies se centren en estabilitzar la persona, iniciar el procés de desintoxicació i reduir els símptomes d’abstinència. També és habitual que necessitin recuperar hàbits bàsics com el descans, l’alimentació i una rutina saludable abans d’incorporar-se plenament al tractament terapèutic.
Com es treballa l’acompanyament emocional dels usuaris i les seves famílies?
El centre considera essencial treballar tant amb el pacient com amb el seu entorn familiar. Durant la primera setmana hi ha una fase d’incomunicació perquè la persona pugui adaptar-se al tractament, però l’equip manté contacte constant amb les famílies. Posteriorment, es fan trucades, visites i teràpies familiars per reforçar la comunicació, treballar l’impacte emocional de l’addicció i construir consciència de malaltia.
Quina importància tenen la proximitat i l’atenció humana en la recuperació?
Per a Alexia López, sentir-se escoltat, respectat i comprès és fonamental. Explica que moltes persones arriben al centre amb sentiments de culpa, por i vulnerabilitat, i que el tracte humà marca una gran diferència en la seva evolució. Assegura que a Dia 1 intenten crear un ambient de confiança i igualtat, fins al punt que molts pacients defineixen el centre com una família.
Com ha canviat la consciència social sobre salut mental?
Considera que la societat parla cada vegada més obertament de salut mental i això ha ajudat moltes persones a demanar ajuda. Tot i així, lamenta que les addiccions encara continuïn molt estigmatitzades i sovint es percebin com un vici i no com una malaltia. També destaca que les dones consumidores pateixen un estigma afegit i acostumen a trigar més a buscar suport professional.
Com es coordina l’equip terapèutic?
La coordinació és constant i es basa en la comunicació diària entre professionals. L’equip utilitza reunions setmanals, eines digitals i canals interns per compartir informació clínica, fer seguiment dels pacients i garantir una atenció coherent i personalitzada.
Quin consell donaria a una família que conviu amb una persona que necessita ajuda?
El principal consell és no afrontar la situació en solitari i entendre que demanar ajuda és un acte de valentia. També recomana no perdre l’esperança, perquè amb suport professional, paciència i acompanyament emocional moltes persones aconsegueixen reconstruir la seva vida i recuperar els vincles personals.
