Girona al ritme de les noves estrenes 

El Festival Strenes de Girona és un esdeveniment musical essencial de la primavera catalana. Del 27 de març al 3 de maig, la ciutat acull 34 concerts amb artistes consolidats i emergents, incloent noms com Joan Dausà, Sílvia Pérez Cruz i Luz Casal. A més de concerts, el festival ofereix espectacles teatrals i activitats educatives, amb la música fusionant-se amb els escenaris històrics de Girona.

El Festival Strenes és un dels esdeveniments musicals més destacats de Catalunya i converteix cada primavera la ciutat de Girona en un gran escenari dedicat a la música en directe. El festival és conegut sobretot perquè és l’espai on molts artistes presenten per primera vegada els seus nous discos, inicien gires o ofereixen espectacles inèdits davant del públic.  

Història del festival 

El festival va néixer amb la voluntat de donar visibilitat a la música catalana i crear un punt de trobada entre artistes consolidats i nous talents. Amb els anys s’ha consolidat com un dels festivals musicals més importants de la ciutat i del país, i ha aconseguit atreure milers d’espectadors cada edició.  

Un dels trets distintius d’Strenes és l’ús d’espais emblemàtics de Girona. Concerts a llocs com l’Auditori, el Teatre Municipal o les escales de la Catedral fan que la música es fusioni amb el patrimoni de la ciutat. Aquest format converteix Girona en un gran escenari cultural durant diverses setmanes.  

L’edició de 2026 

L’edició de 2026 se celebra del 27 de març al 3 de maig i inclou 34 propostes musicals, amb una combinació d’artistes consolidats i noves veus de l’escena musical. Prop de la meitat de la programació està dedicada a talent emergent, reforçant així el paper del festival com a plataforma de descoberta artística.  

Entre els noms més destacats del cartell hi ha artistes molt reconeguts com Joan Dausà, que presentarà el seu nou disc amb un gran concert al pavelló de Fontajau, Sílvia Pérez Cruz, que inaugura el festival amb un doble concert a l’Auditori de Girona, o Luz Casal, que hi actuarà amb el seu nou treball. També hi participen grups i artistes com Lax’n’Busto, Els Amics de les Arts, La Ludwig Band, La Fúmiga, Pastora o Maria Arnal, que presentaran nous projectes musicals durant el festival.  

A més dels concerts, el festival incorpora altres formats culturals, com espectacles teatrals i podcasts en directe, ampliant així l’oferta artística. També es mantenen iniciatives com el cicle KM0, que ofereix concerts gratuïts per donar visibilitat a artistes emergents locals, i activitats educatives com La Cançó Strenes, en què estudiants de secundària creen una peça musical vinculada al festival.  

En definitiva, el Festival Strenes s’ha convertit en una cita imprescindible del calendari cultural català. La combinació d’artistes reconeguts, noves propostes i escenaris emblemàtics fa que cada edició transformi Girona en un gran aparador de la música actual i en un punt de trobada per a creadors i públic. 

GIDONA - strenes

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

Calonge i Sant Antoni

Calonge i Sant Antoni uneixen història, mar i natura en una destinació única de la Costa Brava. Del castell medieval i la primera booktown de Catalunya a les platges, cales i vinyes de la DO Empordà, el municipi ofereix propostes per a tota la família durant tot l’any.

Llegir més »

Llegir a l’estiu 

L’estiu té una manera especial d’aturar el temps. Les hores s’allarguen, les rutines es relaxen i, entre banys de sol i tardes lentes, apareix una oportunitat que sovint durant l’any costa de trobar: la de llegir sense pressa.  Per als nens, la lectura d’estiu pot ser una porta oberta a la imaginació. Sense deures ni horaris estrictes, els llibres es converteixen en aventures que es llegeixen sota una ombra, a la platja o abans d’anar a dormir. Històries que desperten curiositat i que, sovint, deixen empremta per sempre.  Els joves troben en la lectura un espai propi, gairebé íntim, on connectar amb emocions, inquietuds i mons que amplien horitzons. L’estiu, amb el seu aire de llibertat, és el moment ideal per descobrir autors, sagues o relats que durant el curs passen desapercebuts.  I els adults? Sovint redescobreixen el plaer de llegir quan el rellotge deixa de marcar el ritme. Un llibre pendent, una novel·la que esperava el seu moment o aquell assaig deixat a mig fer es converteixen en companys de vacances.  Llegir a l’estiu no és només un hàbit: és una manera de viure l’estació amb més profunditat, de desconnectar del soroll i reconnectar amb un mateix.  Perquè, al final, cada pàgina és també una forma de viatge. 

Llegir més »

Loredana Bertè: Una veu revolucionària.

Loredana Bertè (1950) és una artista que ha convertit la sevapròpia vida en matèria musical. Rebel, intensa, incòmoda i inclassificable, la cantant italiana és una de les figures més poderosesde la música europea. La seva trajectòria, marcada per l’èxit, l’escàndol iel dolor personal, l’ha convertida en una icona de la llibertat artística i femenina. Va créixer en una família complexa, marcada per una disciplina severa. La seva infantesa no va ser fàcil: en diverses entrevistes i en la seva autobiografia (Traslocando: È andata così, publicada l’any 2015), ha explicat la duresa d’aquells primers anys, sobretot per la presència d’unpare autoritari i violent, una experiència que la marcaria i que, amb el temps, es transformaria en una font d’expressió artística. La seva història va unida a la de la seva germana gran, Mia Martini, una altra de les grans veus de la cançó italiana del segle XX,amb qui mantenia una relació còmplice d’admiració mútua. Quan la família es va traslladar a Roma després de la separació dels pares, Loredana va viure una etapa feliç. A Roma va començar la seva relació amb el món de l’espectacle. Primer com a ballarina, després com a actriu i corista, es va moure pels ambients més avantguardistes de la capital italiana. Va treballar al mític Piper Club, espai emblemàtic de la vida cultural romana dels anys 60 i 70, on va coincidir amb artistes com  Renato Zero. El seu debut discogràfic va arribar a mitjan anys 70, però va ser amb Sei bellissi maque Bertè va aconseguir el primer gran impacte popular. La cançó, carregada d’intensitat emocional autobiogràfica, la va situar al centre de l’escena musical. Poc després, el seu estil es va allunyar del pop convencional per explorar nous territoris sonors. Bertèva ser una de les primeres artistes italianes a incorporar el reggae i el funk a la música popular del país. Amb E la luna bussòva introduir ritmes jamaicans en un mercat avesat a fórmules molt més tradicionals, i va ser pionera d’una sonoritat nova i arriscada. Anys més tard, èxits com In alto mare i Non sono una signora consolidarien la seva imatge de dona lliure, provocadora i radicalment moderna. La seva vida sentimental també va ocupar sovint titulars. Especialment mediàtic va ser el seu matrimoni amb el tennista suec Björn Borg, una relació tan glamurosa com turbulenta, que va acabar sent un altre episodi dolorós dins la seva biografia. Però el cop més durarriba amb la mort de Mia Martini el 1995. La desaparició de la germanava significar una ferida emocional que encara avui travessa la seva obra marcada per la memòria, la ràbia i la supervivència. La veu de Loredana és un dels seus grans trets distintius: aspra ivisceral, no busca la perfecció, sinó la veritat emocional. Cada interpretació sembla néixer de la pròpia experiència vital. Més que una cantant, Loredana Bertè és un símbol. Representa la dona que no ha acceptat mai el paper que li volien imposar, la veu que ha desafiat convencions morals, musicals i socials. I és aquesta fusió entre tragèdia i força el que fa de Loredana Bertè una veu eternament revolucionària.  

Llegir més »