“Tu pots amb tot”, “si ho vols, ho pots aconseguir”, “sigues la millor versió de tu mateixa”, “tu marques el teu destí”… Durant anys aquestes frases m’han semblat inspiradores, ara, només em sonen a cansament.
I si avui sento que no puc amb res? I si ho vull, però no ho puc aconseguir? He de menjar bé, anar al gimnàs i semblar guapa als ulls dels altres per ser una millor versió de mi? I si no tinc ni idea de com vull que sigui el meu destí?
Aquests missatges, creats per inspirar-nos a alliberar-nos, ser més fortes, independents i resilients, ens han generat unes expectatives que tan sols han aconseguit posar-nos un pes més a sobre. Ens han ensenyat que hem d’esforçar-nos sempre per aconseguir ser millors, però ningú ens ha dit que també podem parar sense sentir culpa. Ens han ensenyat un ideal on hem de voler estar bé, ser treballadors, tenir parella, tenir projectes de futur… tot alhora i a vegades per molt que ho desitgem no ho podem aconseguir. Hi ha qui només vol estar bé, però les circumstàncies que l’envolten semblen no permetre-li; hi ha gent que té força per treballar com ningú, però no té on fer-ho; hi ha gent que desitja amb tot el seu cor tenir parella, però no troba algú que la complementi com necessita; hi ha gent que ara té molt clar qui és, però no sap què voldrà ser d’aquí a uns anys… I cap d’aquestes persones té res malament dins seu.
Aquestes expectatives que han volgut crear sobre nosaltres moltes vegades ens frenen en comptes d’empoderar-nos, perquè també està bé parar, dir que no pots més o no tenir sempre una resposta per totes les preguntes. A vegades només cal permetre’s parar, deixar de voler aparentar ser fort i deixar-se ajudar per la resta. Perquè el temps no s’acaba i ja hi haurà temps per tot, i si no hi ha prou temps, com a mínim el que hagis viscut haurà valgut la pena, no haurà estat ple de pressions imposades per la resta.
Potser el nou empoderament hauria de començar ensenyant-nos que no cal ser una superdona, sinó una dona que es cuida sense necessitar ser perfecta ni complir tot el que li han dit que ha de ser. Pot ser el futur sigui menys sobre poder amb tot i més sobre poder triar amb què val la pena sostenir i què mereix descansar.
