La fi dels menús degustació?  

El menú degustació va néixer com una expressió de llibertat creativa, però s’ha convertit en l’única opció d’alguns restaurants. Cal recuperar la carta i donar més capacitat d’elecció al comensal?

Ferran Adrià no va inventar el menú degustació, però sí que va contribuir a canviar per sempre la manera d’entendre’l. El 2002, elBulli va eliminar la carta i va apostar exclusivament pel menú degustació. El cuiner assumia el control de tota l’experiència i el comensal acceptava deixar-se portar. Una fórmula que va marcar una època i que bona part de l’alta cuina va convertir en referència. 

El problema és que allò que va néixer com una expressió de llibertat creativa per al cuiner ha acabat limitant, en alguns restaurants, la llibertat del client. 

Quan el plaer es converteix en una obligació 

Dotze plats, quinze passes, quatre hores a taula i un compte que sovint exigeix una ocasió especial. I si només vols menjar dos plats? I si no tens tanta gana? I si t’agrada la cuina d’un restaurant, però no et ve de gust comprar tot el paquet? En determinats establiments, senzillament, no tens alternativa. 

No qüestiono el menú degustació. Quan està ben construït, té ritme i cada plat aporta alguna cosa, pot ser una experiència extraordinària. El que em pregunto és per què hem acceptat que, per gaudir de la cuina d’alguns grans restaurants, hàgim de renunciar a una cosa tan elemental com triar què volem menjar. 

La carta reclama el seu lloc 

Alguns restaurants gastronòmics recuperen la carta o ofereixen fórmules més flexibles, sense renunciar als menús degustació. No és la fi d’aquest format, sinó una correcció de rumb. De vegades volem viure una experiència completa; d’altres, simplement, volem menjar molt bé, escollir els plats que ens venen de gust i gaudir de la sobretaula sense mirar el rellotge. 

Potser hem confós la complexitat amb l’excel·lència i la quantitat de passes amb la qualitat. Un gran plat no necessita onze companys per justificar-se. I un restaurant no és millor perquè ens hi passem quatre hores. 

No crec que s’hagin acabat els menús degustació. Crec que comencem a qüestionar-ne l’hegemonia. I ja era hora. La llibertat creativa del cuiner és irrenunciable, però la del comensal també hauria de comptar. 

Al capdavall, anem als restaurants per gaudir, no per fitxar. 

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

CASTELL PERALADA, DE L’ORIGEN A LA PERSONALITAT 

Deu anys després de la seva obertura, el Castell Peralada Restaurant reivindica la seva identitat gastronòmica amb un menú especial que connecta el llegat de Xavier Sagristà amb l’evolució culinària de Javi Martínez. Amb Toni Gerez al capdavant de la sala, el restaurant continua sent una referència gastronòmica de l’Empordà.

Llegir més »

Atrapasomnis: quan els somnis es fan vi

Des de Vilamaniscle, al cor de l’Alt Empordà, el celler Massís de l’Albera elabora Atrapasomnis, un vi negre de samsó procedent de vinyes velles. Amb una criança prolongada en roure francès i ampolla, és una proposta amb caràcter, ideal per acompanyar guisats, carns i plats de tardor.

Llegir més »