Fa un parell de mesos vaig viatjar a Shenzhen, a la Xina, per assistir a unes fires internacionals de tecnologia. Entre sessió i sessió vaig aprofitar per passejar per la ciutat i descobrir què la fa tan especial.
Abans de fer la maleta, un consell: prepareu el mòbil. A la Xina, Google i WhatsApp no funcionen, perquè el país bloqueja moltes pàgines i aplicacions estrangeres amb el sistema que es coneix com el Gran Tallafoc.
Jo vaig utilitzar eSIM de Holafly i Nomad per tenir internet i poder continuar utilitzant aquestes aplicacions sense les restriccions. Amb Alipay i WeChat pagava i parlava amb la gent, amb DiDi demanava taxis i amb Amap m’orientava, perquè Google Maps allà no és gaire fiable. Per traduir del xinès em van anar bé Pleco i eines d’intel·ligència artificial com DeepSeek i Qwen. La bateria s’acabava de pressa, i una d’externa va ser imprescindible.
D’altra banda, amb els diners passava una cosa curiosa: gairebé no vaig fer servir efectiu, i les poques vegades que vaig intentar pagar amb iuans, els dependents em miraven sorpresos, com si ja no ho fes ningú.
Huaqiangbei, el paradís de l’electrònica
Un dels llocs que més em va cridar l’atenció és Huaqiangbei, un dels mercats d’electrònica més grans del món. Hi ha edificis sencers plens de botigues de components de tota mena. Resistències, condensadors, connectors, cables, sensors, plaques electròniques i infinitat de peces, però també aparells electrònics ja acabats. Mai havia vist tanta quantitat i varietat de components electrònics en un mateix lloc.
El més interessant és la concentració de proveïdors, distribuïdors i petits tallers especialitzats que hi ha en aquest barri. Això fa que, si necessites una peça concreta, sigui molt probable que la trobis a pocs metres i la puguis aconseguir en molt poc temps.
Més enllà dels mercats d’electrònica, també vaig visitar les botigues d’algunes grans marques tecnològiques. A la de DJI hi havia drons i càmeres, i un dron desmuntat del tot, amb les peces a la vista. A la de Huawei vaig trobar mòbils i cotxes elèctrics compartint el mateix espai. A la de Bambu Lab, especialitzada en impressores 3D, feien un taller per a nens d’uns cinc anys. A INNO100, un espai de productes innovadors, presentaven un producte nou i em va sorprendre com de joves eren els qui ho exposaven.
La tecnologia al carrer
En una ciutat tan avançada però, vaig trobar menys tecnologia al carrer de la que m’imaginava. Tot i això, en alguns llocs ja es veu el que aquí encara ens sembla futur.
Per exemple, al Shenzhen Talent Park hi havia punts per recollir menjar enviat amb dron i robots que servien gelats i cafè. També vaig anar a una zona on circulen robotaxis, que són cotxes sense conductor, i vaig veure com recollien i deixaven passatgers com si res.
Pel carrer, els vehicles elèctrics són a tot arreu, sobretot les motos. També hi ha molts cotxes elèctrics. Això fa que el trànsit sigui més silenciós del que estem acostumats, encara que els clàxons no falten. El menjar a domicili també està molt estès: te’l porten fins a la porta de l’habitació de l’hotel. També em va sorprendre la quantitat de càmeres de vigilància. Un vespre, mentre sortia a córrer per un parc, veia com els llums de les càmeres s’encenien al meu pas.
Quan es feia fosc, els carrers il·luminats, les pantalles LED gegants i els centres comercials donaven a Shenzhen un aspecte que no oblidaré. Torno a casa amb la sensació que moltes de les coses que aquí ens semblen futur, allà ja fa temps que les estan provant.



