És freqüent durant el part, l´ús d´instrumentació per ajudar en l´expulsiu. El professional que assisteixi el part escollirà el més adient, fórceps, espàtules o ventosa, segons la situació del cap del nadó en el canal del part, l´urgència perquè surti i si cal aplicar forces de rotació,
En aquest article ens centrarem en la conseqüència de l´ús de la ventosa o vacuum.
Derivat de la seva aplicació durant el part, pot aparèixer un seroma al crani del nadó, que és un reacció inflamatòria de líquid i sang sota el cuir del cabell, quedant com un bony, just on s´ha aplicat la ventosa. Aquest seroma o edema sol desaparèixer per si sol durant les primeres setmanes,tot i que n´hi ha que perduren més enllà del primer mes de vida si la tracció mecànica de la ventosa ha estat intensa o el temps d´aplicació d´aquesta ha estat prolongat.
El seroma,que preocupa molt als pares, però, serà la punta de l´iceberg, doncs per sota hi haurà les tensions mecàniques que s´han generat a través del crani, del coll i la mandíbula del nadó. Com a conseqüència d´aquesta tracció podran aparèixer pèrdues de micromoviment entre els ossos cranials, contractures cervicals, tensions a la base del crani , mandíbula i llengua, bloquetjos del teixit conjuntiu cranio-toràcic, bloqueig del diafragma i estrés del teixit del sistema nerviós.
Serà recomanable que el nadó sigui visitat per un osteòpata o fisioterapeuta pediàtric després d´un part instrumentat i sobretot en el cas que hi hagi problemes que poden derivar del que acabem d´explicar, com dificultats en la lactància, que el nadó tingui tendència a girar el cap més a un costat que a l´altre, que estigui irritable, plori de manera excessiva, tingui dificultats per agafar el son o molèsties digestives. Amb el treball d´osteopatia també es pot ajudar a reabsorvir el seroma si triga molt a marxar estimulant el drenatge natural. El treball sobre els sinus venosos del crani estimula el sistema limfàtic i circulatori perquè reabsorveixi el líquid de manera més ràpida. Per tractar als nadons sempre es fan servir tècniques molt suaus, no invasives i sense dolor. La pregunta estrella sempre és, a partir de quan es pot fer el tractament. La resposta és que no cal esperar a que aparegui cap símptoma, s´hi pot anar de manera preventiva així que hagin nascut, entre la primera i segona setmana, sinó, tant aviat com es detectin assimetries, problemes amb la lactància o qualsevol dels símptomes esmentats. Detectar a temps qualsevol desequilibri o tensió pot marcar una gran diferència en el desenvolupament del nadó.
Per a que hi hagi continuïtat a casa del tractament fet a la sessió, sovint es recomana als pares que li facin moviments determinats al nadó per afavorir el que volem aconseguir. El que si es fa de la manera indicada i amb constància, quan vénen a la següent visita hi ha notables millores. En la imatge que acompanya l´article podem veure com els pares del nadó li fan els exercicis corresponents a casa.



