No totes les pauses son descans
Què fas quan tens deu minuts abans d’haver de sortir de casa? O quan esperes a que es faci el cafè? I quan passeges el gos o tens una pausa a la feina? Agafes automàticament el mòbil?
Sovint aprofitem aquestes estones intermèdies, mentre estem esperant, o mentre fem alguna tasca que ens ho permet, per mirar el mòbil, les xarxes socials, respondre missatges… I si aquests moments que pensem que són de descans no estan permetent realment que la nostra ment descansi?
Hem incorporat la tendència a agafar el mòbil automàticament, acostumant-nos a omplir qualsevol buit. Però, per què ens costa tant deixar-lo buit? El mòbil no deixa de ser una eina que ens proporciona estímuls immediats, on les notificacions capten la nostra atenció, on el contingut sempre és canviant i imprevisible, i on ens permet no sentir aquella incomoditat durant els moments en què sentim que “no fem res”.
Potser el problema no és només que el mòbil ens ofereixi estímuls constantment, sinó que nosaltres també ens hem acostumat a buscar-los. Quan no hi ha res per mirar, poden aparèixer pensaments, preocupacions o fins i tot una sensació d’avorriment que ràpidament intentem tapar. I potser no sempre cal fer-ho. No tot pensament necessita ser interromput i no tot moment d’avorriment necessita ser omplert.
Potser no tenim només dificultats per descansar. També tenim dificultats per estar sense estímuls. No cal agafar el mòbil durant una pausa, i no qualsevol activitat agradable equival automàticament a un descans.
I és que distreure’ns i descansar no sempre són el mateix. Una estona de xarxes socials pot ser agradable, ens pot fer riure o ajudar-nos a desconnectar d’una preocupació. I això també pot tenir un valor. Però si totes les nostres pauses estan plenes de contingut, potser no estem deixant gaire espai per al descans, sinó simplement canviant un estímul per un altre.
A més, quan passem d’un missatge a una xarxa social, d’un vídeo a una notícia o d’un contingut a un altre, la nostra atenció continua activa, canviant constantment de focus. Pot ser entretingut, però no necessàriament significa que estiguem donant a la ment l’oportunitat de baixar el ritme. Potser per això, després d’una pausa en què hem estat mirant el mòbil, no sempre tenim la sensació d’haver descansat.
Però què passa quan tenim cinc minuts i no mirem el mòbil? Potser ens avorrim, pensem, apareix una preocupació, ens adonem que estem cansades, o simplement mirem el nostre entorn, i potser això també forma part del descans. Tot i que a vegades no sigui tan agradable com esperem.
Durant les pauses podem combinar alternatives senzilles, sense que sigui una norma, caminar uns minuts, prendre una beguda, parlar amb algú, escoltar música, pensar, respirar, observar el paisatge, o simplement no fer res. No cal que totes les pauses siguin sense mòbil. La qüestió és poder escollir com volem utilitzar aquest moment, sobretot quan la tendència actual és agafar el mòbil automàticament.
Potser descansar no és omplir els moments lliures amb alguna cosa agradable. Potser, a vegades, és simplement permetre que no hi hagi res.
Sant Miguel de Campmajor, novembre de 2026
Avril Fortià
Psicòloga Clínica
Centre Mas Ferriol
www.masferriol.com



