Una dona pot arribar a la menopausa i notar que alguna cosa ha canviat: menys desig, menys excitació, sequedat o la sensació que la sexualitat ja no ocupa el mateix lloc. Són les hormones? De vegades, en part sí. Però gairebé mai expliquen tota la història.
L’estradiol influeix en la salut genital i la lubricació; la testosterona participa en el desig i l’excitació; la DHEA, la funció tiroïdal i senyals com l’oxitocina també formen part d’aquesta conversa entre cos i cervell.
PERÒ LA LIBIDO NO ES POT LLEGIR NOMÉS EN UNA ANALÍTICA.
També cal preguntar què està vivint aquella dona. Dorm bé? Està esgotada? Ha passat per un dol? Viu sota estrès? Se sent còmoda amb el seu cos? Com està la relació de parella? Se sent estimada, escoltada, desitjada?
El desig necessita més que hormones. Necessita energia, seguretat, intimitat, benestar i espai mental per al plaer. Una dona pot tenir una analítica correcta i, tot i així, estar massa cansada, preocupada o desconnectada per desitjar. I també pot passar el contrari: atribuir-ho tot a l’estrès quan hi ha un canvi biològic que mereix ser valorat.
COS I VIDA NO SÓN DUES HISTÒRIES SEPARADES.
L’estrès modifica el son; el son afecta l’energia; el dolor pot generar evitació; una relació deteriorada pot apagar la intimitat. I els canvis hormonals poden modificar com ens sentim i com responem. També l’autoestima i la imatge corporal poden tenir-hi un paper important.
Per això, davant d’una disminució de la libido, potser la millor pregunta no és «quina hormona està baixa?», sinó «què està passant en aquesta dona?» De vegades la resposta serà tractar la sequedat o valorar l’equilibri hormonal. Altres vegades, recuperar descans, autoestima, connexió o benestar emocional. Sovint, diverses coses alhora.
ENTENDRE EL DESIG FEMENÍ EXIGEIX MIRAR LA DONA EN LA SEVA TOTALITAT.
Perquè la sexualitat no parla només d’hormones. També parla de com estem vivint.



