Àngels Roura Massaneda: Psicopedagoga, coach personal i d’equips.  

Quan caduca una ordre d’allunyament, també desapareixen les seqüeles de la violència viscuda? Àngels Roura Massaneda reflexiona, des de la seva pròpia experiència, sobre les ferides emocionals que persisteixen, la recuperació psicològica i els serrells que encara queden per tancar. Una reflexió especialment significativa en el marc del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones.
CADUCITAT I SERRELLS 

 

En el món empresarial i polític sovint es parla de serrells, aquells temes o aspectes sobre els quals encara no s’ha arribat a un acord o a un punt que es consideri suficientment satisfactori per a les parts implicades. Se m’ha ocorregut la idea de relacionar sentències condemnatòries per violència de gènere i el concepte “data de caducitat” de la pena (bé sigui privació de llibertat, bé sigui prohibició d’apropament o comunicació amb la víctima). 

 És com si un cop s’ha arribat a la data límit es produís un “reset” en l’historial de vida o com si el dany desaparegués, o les seqüeles es fonguessin de cop. Com si ja s’hagués resolt tot. Com si res, vaja.  

  

Entenc que posats a mirar des del punt de vista que totes les persones ens podem equivocar i cometre un delicte – involuntàriament, per error, per negligència. Podria (o puc) entendre que una data en la que t’alliberis del pes de l’etiqueta i la condemna suposa un moment per a passar pàgina desitjat i necessari. Però si penso en el desig i la necessitat no del victimari sinó de la víctima, llavors el punt de vista o lectura no és ben bé el mateix.  

 

En aquest article em resulta gairebé inevitable fer referència a la meva situació. Aquest mes de novembre s’acaben els “6 anys i 4 mesos” d’ordre de no apropament i no comunicació  de l’escurçó cap a la meva persona. Em sé de memòria la data. En dir-me-la per primera vegada em quedà gravada. No va caldre apuntar-la enlloc. Registrada va quedar i no sols en el conscient sinó també en el subconscient. No em cauen els anells -com diu la frase feta- si dic que en els darrers mesos la meva qualitat de descans a la nit s’ha vist malmesa de nou.  Durant el període d’estrès posttraumàtic, l’època més propera al dia D ( capítol 1 de “Maite vaig ser jo, podries ser tu”) dormir era una tasca impossible. Com algunes persones sabeu, gràcies a la Doctora del CAP vàrem trobar en el quart fàrmac la combinació química que reajustava els meus neurotransmissors.  

Els danys psicològics al llarg d’aquests anys s’han treballat amb la terapeuta i psicòloga del SIAD i la meva recuperació ha estat altament satisfactòria. No treu això el fet que convisqui amb algunes seqüeles que -encara que no les vagi dient als quatre vents, hi són. En aquest article exposo com algunes d’aquestes ens acompanyen tot i haver treballat els danys psicològics ( i donats aquests per superats). Apareixen de nou amb més intensitat com si haguessin estat en letargia, hivernant… i com si en apropar-se la data de “caducitat” de la prohibició d’apropament es desvetllessin i s’activés de nou un estat de vigília que creies superat.  

Podreu pensar “però si ja han passat sis anys”. Sí, cert. Objectivament són una colla d’anys. Emocionalment i psicològicament és un espai de temps no tan gran com  

pugui ser percebut per qui -per sort. no ha hagut de viure res d’aquest estil.  

En cap moment parlo des del victimisme, crec que ja em coneixeu un xic. Parlo, senzillament, del que moltes viuen, vivim.  

Hi ha serrells que costa tancar perquè la data de caducitat no són faves comptades. No és tan senzill. 

Novembre, mes del 25N: dia internacional per a l’erradicació de la violència sobre les dones.

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

KAVE: EL VIATGE D’UNA IDEA FINS A CASA NOSTRA 

Com neix un moble abans d’arribar a casa nostra? Amb The Journey, Kave mostra el procés que hi ha darrere de cada peça: des dels primers esbossos i prototips fins als assajos de qualitat i resistència. Un recorregut que posa en valor el disseny, els materials, la tecnologia i les persones que fan possible cada col·lecció.

Llegir més »

Veiem la llum! 

La il·luminació és molt més que un element decoratiu: condiciona com vivim i percebem els espais. Combinar llum general, làmpades de peu, llums de sobretaula i reguladors d’intensitat permet crear ambients càlids, funcionals i adaptats a cada moment del dia.

Llegir més »

El jardí al novembre: preparar la terra, plantar el futur 

Novembre és un bon moment per preparar el jardí de cara als mesos vinents. Plantar bulbs, incorporar flors de temporada, renovar arbres i arbustos, compostar les fulles seques i protegir les plantes del fred són algunes de les tasques que ajudaran a tenir un jardí més sa i ple de vida quan arribi la primavera.

Llegir més »