SI LA SAL DE LA VIDA SÓN LES EMOCIONS, QUIN ÉS EL TEU NUTRIENT? 

Les emocions formen part essencial de la vida, però prendre decisions només en funció del que sentim pot fer-nos perdre el rumb. Reflexionar sobre què ens nodreix, actuar d’acord amb els nostres valors i mirar a llarg termini pot ajudar-nos a viure amb més calma, propòsit i presència.

La vida s’assembla a una muntanya russa: té un inici i un final, i entremig pujades, baixades i revolts que no sempre veiem venir. Viure entre grans alts i baixos emocionals no et permet preparar-te pel següent canvi de direcció. Cal certa calma per decidir sobre la teva vida: sacrificar la pujada d’adrenalina d’una eufòria per no patir la caiguda que la segueix, donar-li menys rellevància a les emocions per poder admirar la vida en lloc de sobreviure-la. 

Segons certs factors bio-psico-socials, es defineix la tendència a reaccionar de determinada manera davant allò que ens passa durant aquesta muntanya russa. El paisatge epigenètic de Waddington serveix d’analogia a com interaccionen aquests factors:  

 

Imagina una bola al cim d’una vall. La bola ets tu, la vall és l’entorn on has nascut i el temps que hi fa són els esdeveniments que es donen en aquest entorn. Parteixes d’una base genètica que et predisposa, i segons l’entorn i els esdeveniments pot jugar a favor o en contra. La clau és aprofitar el que se’t posi davant per millorar-te: conèixer les fortaleses i reforçar-les, analitzar les mancances i transformar-les. 

Aquí també entren en joc les emocions, una arma de doble tall perquè la seva intensitat enganxa, tot i que són el que més ens vincula a allò que vivim. Són com la sal al menjar: sense sal tot és insípid, però alimentar-se tan sols de sal és nociu, com ho és actuar només segons les emocions. Els nutrients són altres: projectes, creacions… tot allò que t’inspiri i et faci evolucionar, que generi un benefici en tu i en el teu entorn.  

Les emocions, tot i que intenses, no duren molt temps; això fa que decidir en base a com ens sentim ens deixi sense rumb, perquè al cap de poc s’esvaeix. És molt millor pensar a llarg termini, no evitant les emocions, sinó gaudint-les com a acompanyants, i, davant diverses opcions, pots preguntar-te: «De què m’estic nodrint fent això? Estic actuant com la persona que vull ser? Quins beneficis i perjudicis se’n deriven a llarg termini?» 

Al final, la vall arriba al seu final i la muntanya russa s’atura. Els estoics ho van resumir en dues paraules: memento mori, recorda que moriràs. No és una amenaça, sinó un motiu per viure amb més propòsit, presència i valor: no tancar-te en les emocions i apreciar qui ets, què fas i què tens. 

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

KAVE: EL VIATGE D’UNA IDEA FINS A CASA NOSTRA 

Com neix un moble abans d’arribar a casa nostra? Amb The Journey, Kave mostra el procés que hi ha darrere de cada peça: des dels primers esbossos i prototips fins als assajos de qualitat i resistència. Un recorregut que posa en valor el disseny, els materials, la tecnologia i les persones que fan possible cada col·lecció.

Llegir més »

Veiem la llum! 

La il·luminació és molt més que un element decoratiu: condiciona com vivim i percebem els espais. Combinar llum general, làmpades de peu, llums de sobretaula i reguladors d’intensitat permet crear ambients càlids, funcionals i adaptats a cada moment del dia.

Llegir més »

El jardí al novembre: preparar la terra, plantar el futur 

Novembre és un bon moment per preparar el jardí de cara als mesos vinents. Plantar bulbs, incorporar flors de temporada, renovar arbres i arbustos, compostar les fulles seques i protegir les plantes del fred són algunes de les tasques que ajudaran a tenir un jardí més sa i ple de vida quan arribi la primavera.

Llegir més »