Durant molt de temps, els mobles d’emmagatzematge han estat els grans secundaris de la decoració. Hi guardem llibres, vaixella, roba o tot allò que no volem tenir a la vista, però poques vegades pensem en una còmoda o un aparador com una peça capaç de definir un espai.
El disseny contemporani ha canviat aquesta idea. Ara els mobles que serveixen per guardar també volen ser admirats. Aparadors, prestatgeries, consoles i còmodes abandonen les formes estrictament funcionals per convertir-se en autèntiques peces de mobiliari amb vocació escultòrica.
Poques peces però escollides
La tendència encaixa amb una manera d’entendre l’interiorisme cada vegada més centrada en poques peces, però ben escollides. En lloc d’omplir una habitació, es tracta de trobar aquell moble capaç d’aportar personalitat per si sol.
La fusta natural continua sent protagonista, especialment quan mostra les seves vetes i textures. Però comparteix espai amb materials com el marbre, el metall, el vidre, la pedra o acabats que recorden el ciment. La combinació de materials és precisament una de les claus per aconseguir aquest aspecte sofisticat.
Noves formes
També les formes han canviat. Les línies corbes, els volums arrodonits i les estructures geomètriques substitueixen en molts casos les tradicionals formes rectangulars. Un aparador deixa de ser simplement una caixa amb portes i es converteix en un element arquitectònic que pot ordenar visualment una paret o delimitar un espai.
Un altre dels grans valors d’aquestes peces és la seva capacitat de personalització. Mòduls oberts i tancats, prestatges, calaixos i vitrines permeten crear composicions adaptades a cada casa. El resultat és un moble que respon a les necessitats de l’habitant però que, alhora, funciona com una peça decorativa.
Fugir de l’ostentació
I aquí apareix una de les grans lliçons del disseny actual: el luxe no sempre necessita ostentació. Pot estar en una fusta extraordinària, en la precisió d’un encaix, en una superfície de marbre o en una proporció perfecta.
Un bon moble d’emmagatzematge no hauria de limitar-se a fer desaparèixer les coses. També pot donar caràcter a l’espai, crear equilibri i convertir una paret buida en el centre de totes les mirades.
Perquè, quan el disseny aconsegueix unir funcionalitat, materials nobles i una silueta memorable, guardar deixa de ser simplement una necessitat. Es converteix en una forma més de decorar.
