«La prevenció és la millor medicina». És una frase que tots hem sentit alguna vegada, però que continua tenint avui més sentit que mai. Els avenços mèdics han permès que moltes malalties es puguin detectar en fases molt inicials, quan encara no han provocat cap molèstia i el seu tractament és més senzill i efectiu. En aquest escenari, les analítiques de sang s’han convertit en una de les proves més útils per conèixer l’estat de salut de l’organisme.
Es tracta d’una exploració ràpida, segura i poc invasiva que ofereix una gran quantitat d’informació sobre el funcionament del cos. Tot i que una analítica no pot diagnosticar totes les malalties, sí que permet detectar alteracions que, si es tracten a temps, poden evitar complicacions importants.
Una fotografia de la salut
Una analítica és molt més que una llista de valors. És una fotografia de com està funcionant el nostre organisme en un moment determinat. Quan es repeteix de manera periòdica, també permet comparar resultats al llarg dels anys i detectar canvis que, encara que siguin petits, poden ser el primer indici d’un problema de salut.
Entre els paràmetres que habitualment s’analitzen hi ha els nivells de glucosa, colesterol total, colesterol HDL i LDL, triglicèrids, funció hepàtica, funció renal, electròlits, hemograma complet i, quan el metge ho considera necessari, hormones, vitamines o minerals.
Quines malalties pot ajudar a detectar?
Una analítica no és una prova universal, però sí que pot posar sobre la pista de nombroses patologies.
Per exemple, pot detectar una anèmia, sovint causada per una manca de ferro, vitamina B12 o àcid fòlic. Els símptomes més habituals són cansament persistent, debilitat, dificultat per concentrar-se, marejos o pal·lidesa.
També permet identificar una diabetis o una situació de prediabetis abans que apareguin complicacions. En fases inicials moltes persones no noten res, però més endavant poden aparèixer set excessiva, augment de la gana, necessitat freqüent d’orinar, pèrdua de pes o visió borrosa.
Un altre dels grans objectius és detectar el colesterol elevat i els triglicèrids alts, dos factors de risc cardiovascular que normalment no provoquen cap símptoma. Precisament aquest és un dels seus principals perills: poden passar desapercebuts durant anys mentre augmenta el risc d’infart o d’ictus.
Les analítiques també permeten valorar el funcionament dels ronyons i del fetge, dos òrgans essencials. Alteracions en aquests paràmetres poden ser conseqüència d’infeccions, medicaments, consum excessiu d’alcohol, fetge gras o altres malalties que, en moltes ocasions, només donen la cara quan ja estan avançades.
Si el professional sanitari ho considera oportú, també es poden estudiar les hormones tiroïdals. Tant l’hipotiroïdisme com l’hipertiroïdisme poden provocar cansament, canvis de pes, alteracions del ritme cardíac, nerviosisme, intolerància al fred o a la calor i modificacions de l’estat d’ànim.
Altres proves específiques poden detectar dèficits de vitamina D, vitamina B12, ferro o altres nutrients, responsables en alguns casos de fatiga, dolor muscular, alteracions neurològiques o pèrdua de densitat òssia.
Els marcadors d’inflamació també poden orientar sobre processos inflamatoris o infecciosos, encara que sempre necessiten ser interpretats conjuntament amb la història clínica del pacient.
Hi ha malalties que no es detecten?
La resposta és sí. Una analítica no permet diagnosticar totes les patologies. Molts càncers en fases inicials, malalties neurològiques, problemes articulars, lesions musculoesquelètiques o determinades malalties cardíaques requereixen altres exploracions.
Per això els experts recorden que una analítica mai no substitueix una visita mèdica ni les proves de cribratge recomanades, com ara les mamografies, les citologies, els programes de detecció del càncer colorectal o les revisions oftalmològiques.
Cada quant convé fer-se una analítica?
No existeix una periodicitat igual per a tothom. Dependrà de l’edat, dels antecedents familiars, dels hàbits de vida i de si la persona pateix alguna malaltia.
En adults sans, molts professionals recomanen una revisió analítica cada un o dos anys, especialment a partir dels 40 anys. En persones amb factors de risc —com obesitat, tabaquisme, hipertensió, antecedents familiars de diabetis o malalties cardiovasculars— és possible que el metge indiqui controls més freqüents.
Els pacients amb diabetis, colesterol elevat, malaltia renal, trastorns de la tiroide o altres patologies cròniques solen necessitar analítiques periòdiques per controlar l’evolució de la malaltia i ajustar el tractament.
Quan cal consultar encara que l’última analítica fos normal?
Hi ha situacions que sempre mereixen una valoració mèdica. Un cansament que no desapareix, una pèrdua de pes sense causa aparent, febre persistent, sagnats inexplicables, dificultat per respirar, dolor toràcic, inflor de les cames, alteracions importants de la gana o de la set, canvis sobtats en la visió o qualsevol símptoma que persisteixi durant setmanes són motius suficients per consultar un professional.
Una analítica normal és una bona notícia, però no garanteix que no existeixi cap problema de salut. La medicina combina l’entrevista clínica, l’exploració física i, quan és necessari, altres proves complementàries per arribar a un diagnòstic.
