El Congrés de Benestar Emocional de Girona va néixer el 2025 amb la voluntat de ser un espai de reflexió, aprenentatge i intercanvi entorn les múltiples rutes que conformen el camí cap al benestar emocional. En un context social que sovint posa a prova la nostra capacitat de resistència, es va voler posar l’accent en la força que suposa continuar amb cura i atenció cap a un mateix i cap als altres.
I en aquesta 2a. Edició del congrés que es va celebrar el passat 19 de gener l’èxit ha superat totes les expectatives. Malgrat que estava previst celebrar-ho durant dos dies, l’alerta vermella per les tempestes va fer que es cancel·lés tota la programació de dimarts dia 20. No obstant això, prop dels 1500 inscrits, l’alt nivell de conferenciants i l’adequació de l’espai del palau de Fires de Girona, va resultar tot plegat un nou èxit.
El congrés va estar organitzat per la regidoria de Salut i Benestar Emocional de l’Ajuntament de Girona, amb la regidora Sílvia Bosch al capdavant, i impulsat per la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis. I va reunir a professionals de la salut, la psicologia, l’educació, les organitzacions socials i el teixit associatiu, juntament amb testimonis personals que comparteixen les seves experiències de superació i resiliència. La diversitat de perspectives que s’hi aporten ens permet aprofundir en els reptes emocionals de diferents col·lectius, tot promovent un enfocament integrador i transversal que posi la cura, la igualtat i el respecte a la diversitat al centre.
L’activitat es va distribuir en conferències, taules rodones, diàlegs oberts i projeccions, complementades amb espais d’exposició i una fira de patrocinadors que aporten recursos i suport a l’esdeveniment.
Quan cuidar-se deixa de ser un luxe
Hi ha paraules que, durant anys, s’han pronunciat en veu baixa. El benestar emocional n’és una. Massa sovint associat a la fragilitat, a l’àmbit privat o a situacions extremes, avui irromp amb força a l’espai públic. No per moda, sinó per necessitat. Les dades ho confirmen, però sobretot ho fan les vivències: el malestar emocional travessa edats, gèneres i contextos, i ja no es pot mirar cap a una altra banda.
Durant la primera jornada, el Palau Firal s’ha omplert d’un públic plural i intergeneracional. Professionals de la salut, de l’àmbit social i educatiu han compartit espai amb famílies, joves i estudiants. Aquesta barreja no és casual: respon a una idea clara que ha travessat tot el congrés, la necessitat d’abordar el benestar emocional des d’una mirada comunitària i transversal.
Les intervencions inicials han posat l’accent en una idea clau: no es pot parlar de salut emocional sense parlar de límits. De deixar enrere la cultura de l’aguantar-ho tot, de normalitzar el cansament i de reivindicar una autocura que no sigui puntual ni culpabilitzadora, sinó sostinguda i possible. El concepte de coratge emocional ha aparegut com un fil conductor: atrevir-se a mirar-se, a reconèixer la vulnerabilitat i a demanar ajuda.
El congrés també ha obert espais per a aquelles realitats que sovint queden diluïdes. La càrrega invisible que assumeixen moltes dones, el pes de les cures, la pressió constant per arribar a tot. Converses que no busquen assenyalar, sinó entendre, compartir i construir noves maneres de sostenir la vida quotidiana sense trencar-se.
La tarda ha posat el focus en un dels grans reptes contemporanis: la relació entre imatge, autoestima i xarxes socials. Especialment entre els joves, la construcció de la identitat es veu condicionada per models irreals, filtres i comparacions permanents. El debat ha permès aprofundir en com aquest entorn digital impacta en la salut mental i en la necessitat d’eines educatives i preventives que vagin més enllà de la prohibició o la banalització.
L’art també ha tingut el seu espai com a llenguatge de cura. L’exposició “Camí de la salut mental” ha aportat una dimensió més íntima i simbòlica al congrés, demostrant que no tot el malestar es pot explicar amb paraules, però sí expressar i compartir a través d’altres formes.
Una de les iniciatives anunciades que marcarà el futur del congrés és la creació de l’Espai Cura Miren Garcia Franch, un espai estable que vol reconèixer experiències de vida vinculades a la vulnerabilitat, la malaltia i l’acompanyament. Un gest que reforça la idea que la cura també és memòria, reconeixement i dignificació.
El II Congrés de Benestar Emocional no va poder continuar amb la segona jornada centrada en les persones cuidadores, nous espais de diàleg i activitats obertes. Però més enllà del programa, el missatge ja és clar: parlar de benestar emocional ja no és una opció, és una urgència col·lectiva. I fer-ho des de la proximitat, la comunitat i la humanitat és, potser, el primer pas per començar a cuidar-nos millor.
