Tornar

Vivències

Merche Garcia, Tècnica en aparatologia Estètica

Des de ben petita he sigut molt presumida i m’ha cridat l’atenció el món de la bellesa. Com qualsevol pares, els meus també volien que em formés en una carrera. Però van veure que el que realment m’agradava, era el que em feia feliç i m’ho van permetre. Així doncs, vaig començar a estudiar Estètica. Gràcies a petits centres d’estètica vaig tenir l’oportunitat de desenvolupar-me en aquest món. L’any 2000 va ser quan vaig començar a gaudir amb el que feia, gràcies a José Manuel Saenz i Dario Sanz, dos empresaris emprenedors que em van donar l’oportunitat de crèixer rapidament en aquest sector i formar-me en l’aparotalogia més puntera en el moment i en viatjar i poder conèixer aquest meravellós sector des de tots els punts de vista. Coneixent molta gent, ciutats, centres, problemes, solucions... Això, tot i ser gratificant per la meva vida laboral i social, em produïa no tenia prioritat per la meva vida amorosa. Ara, en canvi, he après a portar les dues coses i és molt més gratificant encara. Durant aquesta temporada d’avantatges, vaig patir un fort cop, insuperable, però amb el que simplement has d’aprendre a viure...La mort del meu pare inesperadament. Això va suposar no valorar la meva feina, ni valorar el meu entorn... simplement valorar molt més la meva família. Però, tot i així, estava perduda i avorrida del meu entorn, de la feina, de no veure el meu pare dia a dia i això va suposar un gran canvi en la meva vida, vaig prendre la decisió d’anar a viure a Madrid, ciutat que ja coneixia gràcies a les formacions que havia impartit allà. Tenia una altra objectiu, ja que aquí no me’n quedava cap per complir. Volia superar tot el que havia fet fins al moment. Va arribar l’hora de marxar a Madrid, cosa que ningú em creia capaç, però jo tenia il·lusió i ganes suficients per fer-ho, sense cap por, el que més em va costar va ser separar-me de la meva família. Tot i que en aquell temps ja costava trobar feina, una important cadena de centres d’estètica em va donar l’oportunitat de treballar, m’havia de fer càrrec de 5 persones però el tipus d’estètica que es treballava en aquell centre, era molt més bàsic del que jo havia fet fins al moment. Però tot i així estava molt motivada per la novetat de la meva situació. Nova ciutat, nova feina, nou pis i nova companya de pis. Ens vam unir de seguida ja que les nostres situacions eren semblants i vam ser com germanes, jo la gran, ja que la seva situació era una mica pitjor malauradament. A Madrid vaig poder gaudir també de molt esbarjo i diversió. merche garcia vivències A partir d’aquí la meva vida professional es va anar estabilitzant. Ja que sóc una persona molt sociable i extravertida vaig anar fent amistats, bones i dolentes, de les bones en vaig saber treure la part positiva, evidentment, i amb les dolentes vaig aprendre. Que al final també és positiu, ja que tot passa per alguna cosa. Quan a la feina, vaig aplicar-me en el que a mi realment m’agradava i m’hi vaig professionalitzar cada cop més, en diferents centres de medicina estètica. En aquella època la meva vida sentimental també estava estabilitzada ja que vaig conèixer una persona especial. Però tot el que puja baixa, quan una cosa comença a anar malament tot baixa en picat. Em vaig veure en una situació compromesa, ja que estava encobrint a la meva superior de les infidelitats i de la doble vida que portava enganyant al seu marit, que a la vegada, també era el meu superior. En lo referent a la meva parella, al tenir diferents estils de vida i buscar coses diferents, ens vam donar compte que jo buscava una estabilitat que ell no necessitava i vam decidir deixar la relació. Avui en dia és un dels meus grans amics. Era tanta la pressió, que em vaig atabalar i vaig veure que m’estava jugant la feina, per això vaig buscar-ne una altra. De la primera només en vaig treure una gran amiga, Olatz. Arribat aquest punt començava a trobar a faltar el recolzament de la meva família i amics, estava sola i això em feia dubtar si tornar a Girona. L’idea de tornar, però, de seguida va desaparèixer quan em vaig donar compte que encara em faltava molt camí per recórrer per arribar a l’objectiu que m’havia proposat, així doncs, em vaig donar una altra oportunitat. Va ser llavors quan vaig trobar una feina amb unes perspectives molt bones: Coordinadora de quatre centres d’una cadena molt gran amb nous projectes. El tercer entrebanc en aquest camí, i el més dur, perquè aquelles perspectives, amb el temps vaig descobrir que significaven la reestructuració d’una empresa en davallada que no pagava als seus treballadors, jo inclosa, al quart mes, quan ja no podía ni tan sols pagar el lloguer del pis, vaig haver de deixar les dues coses, feina i pis. Ara si que la decisió estava presa, tornar a Girona era l’única opció que em quedava però Olatz, el meu únic recolzament a Madrid em va oferir viure amb ella en un loft de 40 m2 sense calefacció, despertar- se a -3º C cada dia, no era fàcil. Però donades les circumstàncies econòmiques no podíem accedir a cap altra cosa. Va arribar un moment en que va canviar la meva sort. Vaig trobar una feina,però al igual que quan vaig arribar a Madrid, aquesta també era l’estètica més bàsica, en la qual és fàcil estancar-se. Tot i que la feina no em satisfeia com jo esperava, vaig tornar a fer una gran amistat amb totes les meves meravelloses companyes de feina. Als dos mesos de treballar allà, la meva companya i jo vam poder canviar de pis, i vam anar a viure en un pis amb unes condicions molt millors i en una bona zona de Madrid. Quan tot semblava estable, un gran amic de Madrid, David Blasco, ho va millorar tot ja que va donar referències meves al directiu d’un dels gimnasos més grans de Madrid, però amb problemes de facturació en la zona d’estètica. Aquest va voler concretar una entrevista amb mi, i tot la por que jo tenia per la meva mala experiència amb aquest tipus d’empresa amb problemes de diners, vaig anar ja que tot eren avantatges, el sou, la situació (estava a prop de casa meva) i el que la feina demanava de mi, em van acceptar i l’objectiu era clar però no fàcil, remuntar el centre d’estètica del gimnàs, ho vaig aconseguir. Com ja he dit abans, de tota experiència dolenta se’n treu la part bona i és que vaig aprendre a tenir cura amb les meves companyes de feina i anar a la meva, sense rivalitats però amb precaució, perquè en el tema laboral a Madrid el peix gran es menja el petit. Personalment començava a sentir-me satisfeta per estar aconseguint l’objectiu que m’havia proposat, tant econòmicament com perquè tothom estava en el lloc de treball que mereixia. Laboralment vaig començar a remuntar ja que vaig conèixer un equip que ara és pioner en el mon de l’estètica, el Cyclone. Conèixer aquest equip em va fer sentir la suficient empenta per plantejar-me un nou repte, ser la primera persona en tenir-lo a Girona. I va arribar el meu moment, vaig arribar fins on jo volia. Després de tot el que havia passat era quan millor estava en tots els aspectes. I aquí em vaig donar compte que em faltava una cosa que era l’única que realment em podia fer sentir feliç, la meva família i els meus amics. I això em va ensenyar a valorar la mort del meu pare, valorar les coses quan les tens, no quan les perds. Arribat aquest moment va arribar la meva marxa cap a Girona. Va ser tot molt ràpid, menys d’un mes. Un cop instal·lada de nou a Girona, el 8 de gener de 2013, començava el meu somni, Alexandra Saenz, centres d’estètica. Gràcies a dos amics es va convertir en realitat i el 25 de febrer del mateix any obriem el centre. Semblava que la sort estava del meu costat ja que el mateix mes vaig conèixer en David, la meva actual parella. Gràcies a totes les vivències, tant bones com dolentes, estic satisfeta per haver sabut crear un concepte d’estètica únic a Girona. Intentar ajudar a la gent, escoltar-la, assessorar- la, tenir la millor aparatologia de tot tipus i sobretot una cosa molt important en l’època que vivim, que tothom s’ho pugui permetre, són algunes de les claus de l’èxit d’Alexandra Saenz. Puc avançar noves obertures a la Costa Brava i a Madrid, ciutat escollida en homenatge a totes les meves vivències i en agraïment per haver pogut crear aquest projecte. Vull agrair també a totes les persones que estan en aquest projecte i sobretot als clients per confiar en nosaltres. Ara mateix, puc dir que m’aturo en aquest punt del camí però que continuo lluitant perquè doni fruit l’arbre que he plantat. Ara mateix si que puc dir que ho tinc tot. Gràcies a la meva parella que em recolza en tots els projectes i amb el qual espero seguir per un camí que també doni els seus fruits i poder formar una família amb l’home de la meva vida.

Tornar