Tornar

Vivències

Ivette Teixidor, Cirurgiana bucal

Comencem pel principi.

Vaig néixer un 6 de març a la bonica ciutat de Girona. Tinc 28 anys i sóc llicenciada en Odontologia per la Universitat de Barcelona. Barcelona, ha sigut la meva segona ciutat, ja que hi he passat molts anys, tot i que no deixava escapar un cap de setmana o un pont per tornar a casa meva. En els anys de carrera vaig viure moltes experiències, on vaig entendre la insistència dels meus pares en què fes una carrera. Anar a la universitat em va fer madurar en molts sentits. Per primera vegada, em trobava en una gran ciutat, sense els meus pares ni els meus amics, sense aquells professors que sabien tota la meva trajectòria, sense la meva zona de confort i protecció. Res de tot això. La noieta de Girona, es trobava sola al bellmig de Barcelona. Imagina’t si tenia respecte a aquesta ciutat que anava pel carrer amb dos moneders, per si m’atracaven donar el fals!!! Com si això m’hagués de passar cada dia! Evidentment no em va passar ni una sola vegada, i mira que vivia a Rambla Catalunya, a prop del Raval. Els primers dos anys vaig estar en una residència de monges i després ja vaig passar a compartir pis amb amigues. Amb el que tot això comporta, jo sola gestionant la meva vida i fer mans i mànigues per arribar a final de mes. Durant tota la carrera vaig compaginar els meus estudis amb tot tipus de feinetes; des de treballar de caixera en un supermercat, a casals infantils, en un càmping de dilluns a dilluns a l’estiu, en grans

botigues d’esport, repartint pamflets de publicitat per Nadal, etc. Llocs on fas més hores que un rellotge i per poc sou. I tot això amanit amb treballar de nits servint copes. Nou anys de la meva vida pels locals de Girona. Però poca opció més tenia, la vida a Barcelona és força cara i tot i que els meus pares m’han ajudat sempre, aquests diners em permetien arribar a final de mes o inclús per regalar-me algun capritxet. De totes maneres, treballar de nits és difícil, has de tenir el cap ben moblat i tenir molt clar qui ets, perquè és una feina que no sempre és valorada i et pot portar per altres camins que et desviïn del teu. Tot i que també té parts bones, i després de 9 anys he vist una llarga llista de coses... Després d’acabar la carrera va venir el meu gran dilema, ¿què fer amb la meva vida? Tenia clar que no volia posar-me a treballar encara, però per una senzilla raó. Coneixent- me sabia que la carrera d’odontologia se’m quedaria curta, que necessitaria altres reptes. En aquest moment, se’m van plantejar dues alternatives, o fer un màster en Cirurgia, que sempre m’havia agradat moltíssim o marxar a treballar fora d’Espanya, on les condicions laborals eren molt millors i era una bona oportunitat per perfeccionar l’anglès. En aquest sentit el meu pare no em va deixar elecció, l’argumentació va ser la següent, ja que estava vivint a Barcelona, aprofités a fer el màster, ja que si marxava i començava a tenir el meu sou i a viure bé, em costaria molt tornar a la vida d’estudiant. Com que sabia que entrar en un màster és d’allò més complicat, per l’alta exigència que demanen, vaig sol·licitar l’entrada en 3 màsters de cirurgia, dos a Barcelona i un a Sevilla. I per la meva sorpresa vaig ser acceptada per tots 3! Després de valorar els avantatges i desavantatges de cada un, vaig optar pel màster de Medicina, Cirurgia i Implantologia Bucal de la UB. Van ser tres anys que no canviaria per res del món, tant a nivell professional com personal. Actualment visc a Girona amb la meva “família especial”, dic especial perquè sóc de pares separats i tinc tres germans més de les seves noves relacions, la més gran és l’Eva, que té 9 anys. El segon, en Roger, que també en té 9, però amb tres dies de diferència. Encara recordo com al·lucinaven les infermeres quan em veien d’habitació en habitació a l’hospital, per veure els meus germans amb els quals em portava 19 anys. I per últim, l’Anna, que en té 6 i és la més trasto de tots. Professionalment no em puc queixar, tinc més feina de la que puc assumir! Treballo de cirurgiana 4 dies a la setmana en diferents clíniques de Girona i Barcelona, feina que em fa sentir molt realitzada. M’agrada molt el tracte amb el pacient i la feina que faig. I el dia de la setmana que no treballo el dedico a col·laborar com a professora en el Màster. Pel que fa als meus hobbies, entre ells destaca l’esport. He practicat i practico tot tipus d’esports, des de gimnàstica rítmica a l’esquí, passant pel futbol, pàdel, córrer, natació, etc. I la lectura. A mi donem un bon llibre i mouré el món! Jaja! (o era una punt de recolzament). Una de les coses que no he fet però que faré en un futur és la de viatjar. Com que he passat tots els caps de setmana i vacances treballant per estalviar, no he viatjat massa. Però, jo sé que d’aquí un temps es convertirà en un dels meus hobbies preferits. Entre les meves virtuts, destaco que són optimista, ambiciosa, molt organitzada i una “buscavides”; em sento molt capaç de fer qualsevol cosa per arribar allà on vull arribar. Sempre he volgut destacar en allò que estava fent, des de protagonitzar un anunci a la televisió amb 8 anys, ser delegada de classe, membre del consell escolar del meu institut, membre de la junta de facultat en la meva universitat, fer un reportatge a la televisió sobre nous professionals, diferents entrevistes en revistes de l’àmbit de l’odontologia, etc. Pel que fa als meus defectes, destacaria la meva exigència tant amb mi mateixa com amb la gent que m’envolta. Pel que respecta a la meva futura vida professional, sí que em veig treballant durant molts anys d’això però no descarto fer algun altre màster, per continuar ampliant els meus coneixements, ja que és una professió en què has d’anar renovant-te constantment. Hi ha moltes altres branques de l’odontologia que m’interessen molt, com per exemple, els pacients especials. Durant la carrera vaig estar molt vinculada a un postgrau per tractar aquesta tipologia de pacients (pacients oncològics, pacients immunocompromesos, amb retràs mental, etc.). Al principi em va costar molt acostumar-m’hi, perquè sortia de les pràctiques plorant. Però quan tractes amb aquest tipus de pacients t’ajuda a valorar molts aspectes de la teva vida. I egoistament, crec que em van ajudar molt més ells a mi que pas jo a ells. També, en un parell de mesos començo un curs de peritatge odontològic. I encara tinc moltes ganes de fer moltes altres coses més.

Tornar