Tornar

Reportatges

El Racó de les nines antigues a Santa Coloma de Farners

 

Una iniciativa  d’Irene Comas

Irene Comas és una dona amant de les antiguitats que va començar a col·leccionar nines  el 1978. Recorda que va començar aquesta col·lecció “perquè en volia recuperar una que tenia de quan era petita, que m’encantava i no la trobava enlloc. Així va començar aquesta afició que s’ha  convertit en el Racó de Nines Antigues. En aquell moment era molt fàcil i barat aconseguir nines en fires d’antiquaris. Ara ni és fàcil ni és barat”.


La Irene Comas té una col·lecció única a Catalunya i potser de les més grans de l’Estat espanyol. “Moltes vegades són nines que me les regalaven i mica a mica vaig anar  comprant peces úniques o molt rares, sobretot dels anys 50 i 60, malgrat que tinc peces molt antigues, algunes de principis de segle”.


Trobem nines  de porcellana, totalment articulades que la Irene ens mostra amb molt d’orgull, com la que subjecta a les mans i que data de la primera Guerra Mundial. No es considera una col·leccionista obsessiva. “Però sobretot  jo buscava nines espanyoles. Les de porcellana, n’hi ha moltes que fan por, amb uns ulls que et segueixen i que no fan gens de gràcia. Al final he vist que el tinc és història. Tot va començar com una afició i s’ha convertit en una veritable tasca de col·leccionisme”. Jo diria més, museística. Estem parlant d’un museu amb peces úniques i molt importants.
La Irene es va anar formant i comprava llibres especialitzats per tal de descobrir la història de determinades nines. - Pensa que tinc totes les nines que s’han fabricat a Espanya a partir de l’any 40 fins l’any 60. Abans no hi havia pràcticament res. Espanya era un país molt pobre i costa trobar peces espanyoles més antigues. També tinc nines  dels anys 20 i fins i tot del segle passat, fetes de porcellana i alguna de terracota. Són peces increïbles! - diu amb orgull  Irene Comas.


M’ensenya una de les nines més antigues que té: “En tinc una del 1900, és de cabell natural, articulada, de porcellana i amb vestits  únics. Sorprèn a tothom per la vida que té... Sembla que estigui viva!” m’explica.  Té moltes peces alemanyes, diu que eren els reis a principis de segle, malgrat que els francesos també van ser pioners. Té nines japoneses, angleses, a part d’espanyoles, franceses i alemanyes... L’exposició és espectacular!

 


M’explica que als anys 60 molts petits fabricants de nines de la zona d’Alacant es van ajuntar per formar l’empresa més important de nines a l’Estat espanyol: “Famosa”. M’ensenya una nina, de les primeres d’aquesta empresa amb el nom de “Gwendolina”, encara que segons em diu “Les Mariquita Pérez van ser la gran revolució en el món de les nines. Pensa que es va convertir en una qüestió gairebé d’Estat, al costat del 600. Va ser una moda impressionant. Tot va venir d’una dona molt adinerada, Leonor Cuello, quan  passejant pel nord amb la seva filla va pensar de fer-ne una com la seva filla, igual de maca! Jo tinc la primera, que data del 1939 i que va fabricar l’empresa Florido”. Cada any es feia un nou model fins l’any 70, que es va deixar de fabricar.


Diu que no té cap nina preferida. Li agraden totes les que té, tot i que me n’ensenya  una del 1953, que sembla treta de la pel·lícula de la Princesa Sissí, una peça única. Li faig  veure que el que té al Racó de les Nines de Santa Coloma de Farners té un alt valor. “Mira, jo vaig tenir molta sort. Moltes de les que tinc me les regalaven o les comprava per imports molt petits a Fires d’antiquaris. Ara pensa que van molt buscades i segurament no les podria comprar. La col·lecció que tinc de les Mariquita Pérez o peces úniques alemanyes de principis de segle, tenen un valor incalculable.” Diu que ara és molt complicat trobar nines d’un valor històric. M’explica que  abans les nines estaven vestides amb peces úniques i originals, fetes per dissenyadors i només les podia comprar gent que tenia diners. No estaven a l’abast de tothom.


Ara mateix Irene Comas no té  el seu museu obert al públic. “No tinc el recolzament ni els diners per fer-ho, però a hores convingudes, l’ensenyo a tothom que vulgui i durant la Festa Major de Santa Coloma de Farners o per la Fira de la Ratafia tinc obert al públic. Però pensa que no és un museu per venir amb canalla. És per gent que li agradi aquest tema, per a adults que vulguin observar peces que no es troben enlloc més”, sentencia la Irene. Va tenir cert rebombori la seva aparició al programa “Divendres” de TV3. “Vaig mostrar una nina catalana, la Gisela, que estava feta per una senyora del Port de la Selva, Carmen Cervera Giralt, que ara té 96 anys i que va muntar una fàbrica a Madrid. Va venir a casa meva ara fa 4 anys per veure la petita col·lecció de Giseles que tinc. Em va fer una dedicatòria i tot! És part de la nostra història!”. I és que no deixa de ser curiós que molts fabricants de nines són catalans malgrat que es van establir per diferents zones de l’Estat espanyol.


Tot el que ha fet fet al seu Racó de Nines ho ha fet  per l’afició que hi té. Mai va pensar que això es convertiria en un petit museu.  Li pregunto  si la seva col·lecció està a la venda, “L’altre dia em va venir a veure un gran col·leccionista i em va dir que li fes una oferta. Volia comprar-me tota la col·lecció... De moment no l’he contestat. Pensa que són molts anys i és la meva afició. Potser en un futur, però ara per ara, no m’ho plantejo”. Té exposades prop de 250 nines, “les millors que tinc”, diu, malgrat que en té moltes més guardades que encara no les ha classificat. Sobta també veure complements, com algun joguet o fins i tot una impressionant casa de nines antiga.


Realment aquest Racó de Nines Antigues és un espai per ser visitat. És impressionant la història que amaga aquest petit local i amb les ganes i interès que la Irene explica totes i cadascuna de les nines que té exposades. És molt més que una afició. El seu racó s’ha convertit en un museu que hauria de tenir un recolzament públic. És una llàstima que no estigui obert al públic. Però mentrestant ella és feliç ensenyant a tothom qui vulgui la seva col·lecció, això sí, en visites concertades i gratuïtes.


Una increïble descoberta!

Tornar