Tornar

Reportatges

La visió de 5 assessores d'empreses- Dones AGE

ELS INICIS

Imma Garcia, d’Alcar Associats, afirma que va arribar a la professió “per accident però de seguida vaig veure que el món de l’assessoria a empreses m’apassionava. Vaig estudiar Relacions Laborals i vaig fundar l’empresa amb un altre soci. El tracte en general és molt personalitzat i malgrat no buscar-ho, al final fem d’assessors integrals dels nostres clients. Si el teu client té qualsevol dubte, l’has de solucionar”.

Lluïsa Teixidor, de Serveis Empresarials La Devesa, remarca que “malgrat que a les grans capitals els serveis a empreses són més especialitzats, aquí has de saber de tot i això implica un esforç encara més gran en formació. En el meu cas, després d’estudiar econòmiques vaig començar a treballar en una cosa que em va agradar molt en el camp de l’Assessoria d’empreses. L’empresa on treballava va tancar i vaig decidir emprendre el meu propi camí. I molts clients d’aquella època encara els conservo i fins i tot molts d’ells són amics”.

Anna Mª Blázquez de Frigola-Blázquez reconeix “que els inicis sempre són molt durs. Vàrem crear l’assessoria amb la meva parella, ell economista i jo Graduat Social, amb un sol client. Vàrem començar de zero, veníem tots dos de l’empresa privada i el cop de cap va ser crear la nostra pròpia empresa en aquell moment o si no no tornaríem a tenir l’oportunitat. I fins el dia d’avui”.

A Cristina Clos, de Clos Assessors, l’empresa li ve del seu pare, que va fundar l’assessoria, “som una empresa familiar i totes les decisions les prenem conjuntament. Jo sóc diplomada en Ciències Empresarials, llicenciada en d’Administració i Direcció d’Empreses, llicenciada en dret i amb una Diplomatura de Business Administration per una universitat anglesa. Estic especialitzada dins la nostra empresa en el camp fiscal-comptable i continuem treballant juntament amb el meu pare i el meu germà”.

Caterina Català, d’Inicva Assessors, afirma “que mai hauria pensat dedicar-me al món de l’assessorament d’empreses. Jo sóc Graduat Social i treballava al Banc Industrial dels Pirineus, i després de fallida i al quedar-me a l’atur vaig voler capitalitzar tota la prestació per fundar la meva empresa. El meu marit es va incorporar també al projecte i dels inicis sort en vaig tenir de portar una empresa important de 45 treballadors, que és la que em va mantenir els primers anys. Després el boca-orella i els teus propis contactes va fer que tiréssim endavant. He sigut feliç fent aquesta feina. Estem especialitzats en la gestió i l’assessorament laboral d‘ empreses ,però també tenim el departament Jurídic en l’àmbit laboral ,Civil i Contenciós Administratiu, principalment. També tenim departament de Recursos Humans amb selecció de personal.”

UNA FEINA APASSIONANT I MOLT DURA

Lluïsa Teixidor creu que la feina d’assessoria d’empreses ha canviat molt: “Ara hi ha moments que fins i tot pot arribar a ser angoixant. La crisi ha fet que haguem de conviure amb autèntiques desgràcies dels clients, gestionar acomiadaments, tancaments. I sempre et queda la vessant d’aquell client que ho tenia tot i ha acabat vivint de la pensió de la seva mare. És molt dur!”. Caterina Català també ho creu: “Pensa que jo he hagut de tancar empreses centenàries de Girona, amb més de 50 treballadors. I això fa mal al cor”. Per Imma Garcia, “la confiança amb el client és fonamental. Pensa que hem estat portant el tema fiscal i laboral de la seva empresa, assessorant, moltes vegades discutint, i ho coneixem tot. I això el client ho valora perquè és conscient de la feina que comporta.” Anna Mª Blázquez afirma “que al final som mediadors quan hi ha un conflicte laboral, entre el treballador i l’empresari, que és el nostre client, i has de saber assessorar de manera fidel dels drets i deures tant de l’empresari com també del treballador. I això no sempre és fàcil. Hi ha un treball dur de negociar per finalment arribar a un acord”. Cristina Clos afirma que “la confiança amb el nostre client és la base de tot i és molt dur quan un empresari, plorant, et diu que ho ha de deixar tot i ha de tancar l’empresa.”

LA FORMACIÓ CONTINUADA

“Les normatives, sobretot en el camp fiscal, canvien constantment i has d’estar sempre a l’última depenent quina sigui la nova llei o el nou reglament que hagi aprovat el govern de torn. Moltes vegades penses que no podràs atrapar el volum de canvis legals, però ho acabes fent”, afirma Lluïsa Teixidor. Per Caterina Català, “la responsabilitat nostra és molt gran i més quan estàs assessorant a petites empreses i autònoms. Has d’estar molt al cas de les noves normatives i sobretot saber-les explicar al teu client malgrat que saps que en ocasions pot atabalar-se per un excés d’informació”. En aquest sentit, Anna Mª Blázquez arriba a la conclusió que “els governs moltes vegades estan integrats per polítics que mai han treballat a l’empresa privada o han tingut el seu propi negoci. Perquè si no, no farien lleis que moltes vegades van en perjudici dels autònoms, potser la figura més desprotegida”. Per Cristina Clos, “els canvis constants de legislació provoquen inseguretat als empresaris, des del petit autònom fins a l’empreses més grans, ni ells ni nosaltres arribem a comprendre moltes vegades la necessitat d’aquests canvis constants que encara compliquen més el dia a dia. És indignant”. Imma Garcia afirma que “la gran majoria de les lleis i reglaments estan massa oberts a interpretacions i això també provoca inseguretat a l’hora de prendre decisions, però també a l’hora d’aplicar-les pels funcionaris”.

L'ASSESSORAMENT I LA PROFESSIONALITAT

“Els assessors aconsellen, informen, assessoren els seus clients sobre molts aspectes ja siguin fiscals i laborals. I aquesta és la nostra feina. Marquem els límits de la legalitat i si l’empresari els vol traspassar, al final és una acció que farà ell sota la seva responsabilitat” afirma Anna Mª Blázquez. Imma Garcia considera que “és vital que l’empresari tingui confiança en tu i normalment et fan cas amb allò que els has assessorat. Sempre hi ha excepcions”. Caterina Català afegeix que “normalment els col·legis professionals ofereixen una gran formació i moltes vegades gratuïta com és el cas del Graduats Socials”. Cristina Clos creu que el “el client tant valora l’experiència com els coneixements. El reciclatge en la nostra professió és obligat. Constantment hi ha canvis”. La competència deslleial cada cop és més gran i hi ha una economia submergida també en el nostre sector. “Tots els assessors tenim una assegurança professional, que és part de la professionalitat que oferim i és fonamental per a l’empresa saber amb qui estàs tractant i qui t’està assessorant”, conclou Caterina Català.

Tornar