Tornar

Reportatges

Jornades gastronòmiques del Peix de l'Art a Lloret

 

L ’ Associació de Bars i Restaurants de Lloret, el Gremi d ’ Hostaleria i Lloret Turisme organitzen aquestes j ornades g astronòmiques de la Cuina de l ’ Art. Cada r estaurant elabora un menú on el principal protagonista és el peix i el marisc. Els menús co nsten, com a mínim, d ’ un entrant, un plat principal de peix i/o marisc, postres, pa, vi i cafè. Els establiments participants garanteixen la qualitat dels productes així com la del servei ofert. Els preus d ’ aquests menús oscil·len entre els 20 i els 60 euros .

La qualitat és un dels aspectes que més cuiden els restauran ts participants en les jornades, i les propostes van des dels plats més tradicionals a d ’ altres més creatius. D ’ aquesta manera , podrem trobar a les cartes plats com ara aquests :

- Nero amb saltat de wakame, fonoll, rossinyols, garoine s i llima

- Suprema de rap amb aroma de ceps i cruixent de pernil ibèric

- Llobarro a la sidra amb caviar de salmó

- Crema de cloïsses i escopinyes amb royale de carxofes

- Peix de la l lotja, suquet de galeres i Parmentier de trompetes de la mort; tot lleugerament fumat

- Llom de peix de llotja al caliu amb coulis d ’ alls tendres i risotto de sípia

- Peix de Lloret amb crema d ’ arbequines i guisadillo de mandonguilles de pollastre rostit i tripa de bacallà

- Sepietes de la costa saltades sobre patata crocant amb pebrot del piquillo

- Filet de turbot amb romesco calent suau i flor de patat a cruixent

- Medalló de rap amb rossinyols i cloïsses sobre un llit de ceps

- Corball amb brie, alls tendres i botifarra negra

- Peix de llotja amb catifa de Parmentier de bolets de l Montseny

- Carxofes farcides de bolets i marisc amb coulis de llamàntol

- Turbot brasejat amb el seu suc, cebetes glacejades i mosaic de verdures

- Suprema de lluç de palangre de Blanes al perfum de ceps amb arròs salvatge

- Carpaccio de gamba amb una petita amanida de germinats

- Tàrtar de pop i musclos amb ous de peix de truita i gelatina de soja

- Calamar mar i muntanya, el seu rostit de carbassó i bolets amb groselles vermelles

- Carpaccio de rap amb gamba de Blanes i vinagreta de cibulet

- Rodanxa de Sant Pere amb cansalada sobre fons de por ros i xips de pastanaga i carxofa

 

L ’ escriptor lloretenc Germinal Ros afirmava que “ l a tirada a l ’ art és un dels més clars símbols del Lloret d ’ abans , quan quasi tothom era pobre. Tothom podia participar- hi, homes o dones. Hi havia l ’ esperança de recollir un grapat de peix i de guanyar uns cèntims ” . Esteve Fàbregas , a Vint anys de turisme a la Costa Brava , escrivia : “ L ’ art és l ’ exponent més representatiu i tradicional de les è poques i de les gents pobres de la costa. Ens referim, és clar, a l ’ art de pescar que consisteix en una xarxa amb dues cames, unides per un extrem on hi h a una bossa, que es cala des d ’ una embarcació i es lleva a força de gent des de la platja. En cap altra platja de la costa catalana aquest ormeig de pescar no va prendre tanta volada ” .

El calendari de Lloret assenyalava que d ’ octubre a març, a primeres hores del matí, homes i dones, morts de fred, a l ’ entorn de focs de bruc i de pinassa, esperaven l ’ embarcació a la platja. Sempre eren molts. Aquella dita encara en voga en el llenguatge popular : “ Hi ha més gent que a l ’ art ” , era plenament justificada. L ’ art d'arrossegament va ser , a Lloret, des del temps més remot, una institució d'un alt contingut social i benèfic. Va ajudar al sosteniment de centenars de famílies, durant centenars d'anys. En cap altra platja catalana aquest ormeig no va prendre tanta volada. Si el temps era bo per calar, el patró enviava algú “ a picar la gent ” . I la gent, amb els esclops i el sac a coll, tira cap a la platja assenyalada. Si el bol era a Canyelles, s'hi havia d'anar a peu, amb un fanalet a la mà. Mentre la gent esperava que calessin l'art, encenien un foc a la platja. “ El sol ja era alt. Amb bona sort, la gent tornava, saltant, a casa, amb vuit rals a la butxaca. Amb els pagells, calamars i un gall de mar, separats a posta de la pesquera, un dels eixugadors cuinava, a la platja mateix, per a ell i per als seus companys i per a tots els qui en volien, un arròs olímpic. Un “ arròs de l'art ” a Canyelles, un menjar dels déus que un no oblidava m ai més ” .

Per tal de mantenir les nostres tradicions, l'entitat lloretenca XINO-XANO organitza cada any diverses tirades a l'art, i fregeix el peix recollit a la platja per delectar tots els assistents.

Tornar