Tornar

Entrevistes

Pilar Cort, Presidenta AECC- Catalunya contra el Càncer

Per posar en relleu l'envergadura de l'organisme al que pertany, Pilar Cort dóna unes xifres veritablement sorprenents. En l'últim exercici, professionals de Catalunya contra el Càncer han atès a Girona 2.332 sol·licituds de suport. Els seus voluntaris han realitzat 6.849 visites. En recerca oncològica -la recerca ocupa l'epicentre de les activitats impulsades per aquesta organització obstinada a fixar en l'imaginari col·lectiu que ha de dir-se alt i clar que contra el càncer el millor és la recerca- hi ha compromesos a Catalunya més de 10 milions d'euros, xifra que demostra que l’Aecc-Catalunya contra el Càncer és l'entitat privada que més fons destina a fomentar estudis científics contra el càncer. L'últim any, 1.825 nens van ser educats en salut i 608 adults van rebre xerrades de prevenció. Actualment tenim 25.644 treballadors d’arreu de les nostres comarques, adherits al programa de Solidaritat de l’Empresa. I anem sumant. Però tot, amb ser molt, resulta insuficient: a Girona cada any es diagnostiquen més de 3.400 nous casos de càncer.

Totes aquestes xifres, poden demostrar- se?

Sí, sens dubte. Poden demostrar-se i estan recollides en la nostra memòria oficial, on queden documentades i sotmeses a control de les autoritats competents tots els comptes relacionats amb les activitats de l'organització que represento, des dels sous que perceben els professionals que treballen per l’Aecc-Catalunya contra el Càncer, fins a l'enumeració detallada de tots els projectes de recerca que s'estan finançant, el cost que té cadascun d'ells i qui o quins perceben aquests diners. Transparència total i rendició de comptes que vénen avalades per la Fundació Lealtad, organisme encarregat de certificar el compliment de les obligacions que tenen les organitzacions que com la nostra es nodreixen amb fons solidaris. Acostumo a dir que la meva organització supera sense dificultats la prova del cotó.

Pot dir-se també que l’Aecc-Catalunya contra el Càncer és un organisme independent?

Es pot dir i ha de dir-se. No tenim lligams ni tampoc dependències, ni amb organismes governamentals ni amb formacions polítiques de cap tipus. Relacions cordials amb tothom, llaços de col·laboració els que es vulgui, però dependències cap ni una. Aquesta és una de les nostres virtuts i el nostre gran avantatge a l'hora de decidir estratègies d'actuació. Això ens diferencia de la resta. Nosaltres únicament ens devem als nostres socis i als pacients amb càncer. I rendim comptes davant ells i davant la societat, que és la que aporta les vies de finançament que condueixen a poder lluitar contra aquesta malaltia.

Parlava vostè dels sous que perceben els professionals que treballen per a la seva organització, però no ha dit res dels sous que poden percebre els qui formen part del Comitè Executiu.

No he dit res perquè el nostre treball no rep remuneració de cap classe, ni directa ni indirecta. Està absolutament prohibit. Així ho recullen els nostres estatuts i les auditories públiques demostren que aquesta norma es compleix rigorosament. M’ agradaria que a tot arreu passés el mateix. I no sé si veritablement passa.

GiDONA és una revista que està marcada amb un perfil molt clar: la dona, la dona ocupant tot l'escenari social. Amb vostè ens mantenim en aquest plànol. La seva organització també?

Ens apartem molt poc. Veurà, el Comitè Executiu en l'actualitat està integrat en la seva majoria per dones, Joana Puig, Rosa Comas, Pilar Puig, Isabel Alejandro, Cristina Cabañas. Laura Franch, Mar Nogareda, i Elvira Costa, dones representatives de la societat gironina, dones altament qualificades en les seves respectives professions, totes dirigeixen empreses de reconegut prestigi i totes es mouen amb la mateixa intenció: lluitar contra el càncer. No és d'estranyar que abundin les dones en aquesta batalla contra una malaltia que igual ataca a homes que a dones, però com resulta evident, les dones afrontem certes càrregues amb esperit diguem- ne esportiu per treure ferro a la gravetat.

I els homes, no existeixen?

Es clar que sí. Existeixen i juguen papers importants. Treballen i aporten, igual que les dones, idees, coneixements, plantegen fórmules que serveixen per desenvolupar operacions que resulten molt útils per aconseguir els nostres objectius. Per exemple, i per citar-ne únicament un, hi ha la figura de l’inoblidable Climent Guitart, una de les persones més estimades i amb major prestigi en el sector turístic de Girona. Es va guanyar a pols la V de vida, el màxim guardó que atorga Catalunya contra el Càncer a les persones que més i millor han col·laborat amb l'entitat que represento. Ell va ser el que va aconseguir que tots els hotels agrupats sota la denominació Hotels de Luxe Costa Brava aportessin fons per a la nostra entitat. Climent Guitart era el que generosament ens cedia sovint les dependències del seu magnífic Hotel Monterrey de Lloret de Mar perquè celebréssim allí actes benèfics. Podria citar més noms d'homes estretament relacionats amb Catalunya contra el Càncer, però no vull córrer el risc imperdonable que entre tants se me n'oblidi algun. Solament n’afegeixo un de més, Jordi Aparicio, l'editor de GiDONA, l'altruisme del qual dóna cabuda a aquestes declaracions perquè se sàpiga què fem a Catalunya contra el Càncer i vull donar-li les gràcies. Entre les coses que fan hi ha l'organització de concerts. Bé, jo no diria que organitzem concerts. Jo diria que propiciem la celebració de concerts la recaptació dels quals reverteix a benefici de la lluita contra el càncer. Ara mateix, podem parlar de la intervenció de Bàrbara Hendricks en el Festival de Cap Roig d'aquest any. Igual que abans vam poder parlar del recital donat a l'església de Sant Félix per Montserrat Caballé, la primera vegada que La Caballé actuava a la ciutat de Girona, va ser un esdeveniment increïble. O el Dúo Dinámico, que va protagonitzar davant el nostre públic simpatitzant una vetllada carregada d'energia. O Alejandro Sanz, que ens va acompanyar durant un sopar entranyable que va tenir en la seva persona el principal centre d'atracció.

I a més de festes i festejos, quines altres coses fan?

Doncs des d'actes esportius, com la sessió que van desenvolupar els jugadors d'elit del Club de Bàsquet Quart el dia que es va celebrar la nostra postulació anual que coincideix amb Temps de Flors, o la Master Class de Zumba, que va aplegar al Pavelló de Fontajau més 450 persones per commemorar que el 31 de maig és el dia mundial contra el tabac, fins a cursos de cuina saludable que organitzem dins el programa Aula de Salud, comptant amb la col·laboració dels Mercats Municipals de Girona, dels xefs molt prestigiosos de la demarcació de Girona, és a dir, els millors, i el nostre patrocinador Comexi Grup. Però aquestes són operacions d'ajuda. Després hi ha, i això és l'important, els centenars de xerrades, debats, conferències, seminaris, cursets, etc., que organitzem i desenvolupem al llarg de l'any amb personatges i professorat de primera fila. I ho fem en espais públics, col·legis de nens, instituts, universitats, col·legis professionals, centres empresarials... Fins i tot al Parlament de Catalunya hem tingut sessió plenària per explicar als poders públics què estem fent i com volem que actuïn per afrontar el càncer. En aquest sentit, puc presumir, amb legítim orgull, que una iniciativa nostra, emparada per milers de signatures, va propiciar que a Catalunya s'adoptés la mesura de cribatge de càncer de còlon, que permet el diagnòstic precoç d'un dels càncers més comuns i més letals.

Haurà viscut moments durs al capdavant de Catalunya contra el Càncer?

Molts, però els meus moments durs no importen. Importa el moment dur que pateixen les persones a les quals se'ls acaba de diagnosticar que tenen càncer. Importa el cop que reben les seves famílies. Això és dur, tremendament dur. Et deixa noquejat. Per això, vam creure necessari fer alguna cosa que mitigui aquesta situació. I aquí és quan els nostres professionals, experts en psicooncologia, estructuren “Primer impacte”, un programa que té com a objectiu assessorar les persones que pateixen càncer, i els seus entorns familiars, en els moments en els quals se'ls anuncia que tenen aquesta malaltia. Són mecanismes de defensa que tenen l'objectiu d'abordar la problemàtica psicològica, social i sanitària que es presenta en el moment en què acaba de diagnosticar-se la malaltia.

Aquest programa està ja en marxa?

Sí, la implantació es va registrar el 2011 i fins avui se n'han beneficiat més de cinc mil pacients. Si centrem el focus a Girona, l'hospital de Figueres actua de pioner i en un futur immediat s'aplicarà a altres centres hospitalaris.

Exposi els objectius específics de “Primer Impacte”

En síntesi, pot dir-se que es tracta d'identificar precoçment els símptomes físics, psicològics, socials i fins i tot espirituals que són percebuts com una amenaça pel malalt i la seva família. També s'avalua el grau de distrès que presenta tant el pacient com els seus familiars després de rebre el diagnòstic el pacient. Amb tot això, la pretensió és derivar de manera efectiva a pacients i familiars que demanin atenció mèdica, psicològica o social, al servei més adequat i que millor s'ajusti a les seves necessitats, sense oblidar l'accés a la informació mèdica ni l'afavorir les pautes de comunicació i actuació davant el diagnòstic, tant per a malalts com per a familiars. I finalment, facilitar l'accés dels pacients i dels familiars a recursos materials, econòmics i socials disponibles.

Fer coses així requereix professionals que estiguin degudament preparats, la seva organització els té?

Els té i pot comprovar-se. Els nostres equips tècnics se sotmeten a exercicis de formació permanent. Aquí invertim moltes energies i tots els mitjans que podem. Per això, necessitem rebre per part de la societat ajudes econòmiques.

Com a qüestió de tancament, expliqui com recluten vostès els seus equips de voluntaris quan necessiten suport logístic.

D'una manera molt senzilla: convoco la gent i els demano que aixequin la mà tots els que hagin tingut o viscut de prop un cas de càncer. I a continuació, els convido a treballar amb nosaltres. Aquesta estratègia no falla, però fan falta més voluntaris, molts més, i si són joves millor, perquè es produeixi de manera natural el relleu generacional, perquè la nostra màquina no pot detenir-se i fa falta pedalar a diari. De la preparació adequada d’aquests voluntaris perquè puguin pedalar com els millors, ja se’n cuiden els nostres tècnics especialistes.

Tornar