Tornar

Entrevistes

Mireia Vidal, dissenyadora de moda

Com vas començar en el món del disseny de moda?

A mi, de fet, sempre m’ha agradat. L’única referència a la meva família és la meva àvia, a qui sempre veia cosir i era un món que m’agradava. El volia descobrir. I va ser justament als 12 anys, gràcies a un prospecte que vaig trobar en una botiga que va fer llençar-me a explorar aquest món. Sentia molta curiositat i només puc dir-te que em va apassionar des del primer moment.

I comences fent uns dissenys de davantals que vas vendre per les Fires de Girona

Sí! Vaig fer el patró i, per tal de poderme pagar les teles, vaig posar una parada a Fires de Girona. La meva mare, Marta Ramírez, sempre m’ha recolzat en tot i va ser ella la que em va ajudar en els inicis. Recordo que la meva àvia sempre ens feia els vestits de Carnestoltes i jo ho volia fer. Gràcies a les vendes vaig poder comprar-me una màquina de cosir. Volia fer patrons, tenia idees. De fet, vaig veure que se m’obria un món, una mica desconegut, però que el volia per a mi. I aquesta afició va anar evolucionant a passió. Aquests davantals puc dir que van tenir un cert èxit. Ja tenien un disseny by Mireia Vidal!

Estudiaves a l’Institut però et vas apuntar a una escola de patronatge

Sí! Volia aprendre. I ho volia fer molt ràpid. Tenia fam de conèixer tècniques, de posar en pràctica dissenys que tenia al cap... Quan acabava les classes de l’“Insti” anava a l’escola de patronatge. I als vespres, després d’estudiar, em posava a fer dissenys de faldilles, de pantalons, fins que va arribar un moment que em vaig posar entre cella i cella fer la meva col·lecció. Era el meu somni i ho volia fer, fos com fos!

I com t’ho vas plantejar? Fer una col·lecció requereix una important inversió de temps i diners...

En un primer moment volia fer un “book”, tal i com vaig fer quan vaig dissenyar els davantals. Els models eren els companys i amics de classe. Aquesta era la meva primera idea. Però aquesta idea idea va agradar tant que em vaig il·luminar i se’m va ocórrer la idea de fer una desfilada benèfica. Era un somni que mica a mica anava agafant visos de realitat. A nivell econòmic, és clar, la meva inversora és la meva mare, que, ho he de dir, ha cregut sempre en tot el que feia!

I vas aconseguir fer la teva primera desfilada al Teatre Municipal de Girona!

Una vegada vaig tenir la idea de fer una desfilada i que aquesta fos benèfica calia buscar un lloc idoni per ferla. Vaig tenir la sort que, presenciant una obra de teatre, al costat de la nostra llotja hi havia l’alcalde de Girona Carles Puigdemont. Li vaig comentar a la meva mare que aquell era el meu dia. Li havia de dir sí o sí que volia fer la meva primera desfilada al Teatre Municipal. A la mitja part vaig sortir de la llotja i em vaig plantar davant de l’alcalde... Però no vaig poder articular ni una paraula! Estava tan nerviosa que em vaig posar a plorar! Li vaig poder explicar el meu projecte, que el volia fer al teatre Municipal i ho va veure molt bé. El fet de ser benèfic, amb una emprenedora gironina tan jove, suposo que va ajudar! Vaig trobar un recolzament total per part de l’alcalde i en una reunió posterior ja vàrem acabar de planificar aquest esdeveniment.

A partir d’aquí el teu somni es començava a fer realitat...

Totalment. Em preocupava molt el temps. Havia de posar fil a l’agulla a tota la col·lecció, el disseny, els models. Em vaig posar en contacte amb l’Agència de models Model On Top de Girona, que també s’hi va abocar i vàrem començar a tirar-ho tot endavant. Pensa que feia quasi bé un vestit per dia! Va ser una bogeria! De fet, sempre m’agrada acabar tot el que faig, vull tenirho tot a punt i molts dies me n’anava a dormir passades les 4 de la matinada. Vaig començar la col·lecció a l’abril i la desfilada va ser al setembre. Sort que vaig tenir l’estiu pel mig i em va permetre poder fer els exàmens amb normalitat! Però sí, va ser un estrès molt gran.

De quantes peces consta la teva primera col·lecció?

Són 52 looks! És una col·lecció inspirada en els anys 50/60 amb la moda “Pin Up”. On hi havia banyadors, roba casual i vestits més de nit. Realment són moltes peces, totes dissenyades, fetes i cosides per mi! Però ha valgut la pena. El Teatre Municipal es va emplenar de gom a gom, en la meva primera desfilada i per un fi benèfica... Què més es pot demanar? Em vaig sentir completament realitzada al veure que el meu somni es convertia en realitat! Molt emocionant! Em vaig inspirar mirant moltes pel·lícules, Marylin Monroe, James Dean, Grease... però també en una col·lecció que Dior va treure al mercat inspirada en la moda Pin Up. Tot això va inspirar la col·lecció que vaig presentar.

I la repercussió ha estat molt gran! Sí!

Em va entrevistar TV3 i s’han interessat diverses empreses en la meva col·lecció. 080 Barcelona és una d’elles, però al no tenir 18 anys no puc presentar la meva col·lecció allà. No obstant això, dissenyadors de la talla de Custo Dalmau o empreses com Munich s’han interessat molt i em volen conèixer. Realment tot està passant molt de pressa, però jo toco molt de peus a terra. M’agrada tenir-ho tot molt controlat!

I ara que faràs?

De moment m’agradaria poder aconseguir una beca per anar estudiar a Milà o a París. Són els grans centres de la moda. Estic a l’espera que el treball de recerca que he presentat tingui una bona nota i pugui anar a estudiar a alguna universitat de prestigi. Ara em toca esperar, malgrat que el meu cap no para mai. Ha estat una feinada increïble i sempre li preguntava a la meva mare si tindria alguna recompensa. I veig que sí. I això és el més important. Ara ja estic pensant en la següent col·lecció. El que tinc clar és que vull arribar a dalt de tot. Estic buscant un somni, que és treballar en el disseny de moda, la meva passió!

Tornar