Tornar

Entrevistes

Marina Geli, exconsellera de Sanitat

Sempre torna a Girona, com diu ella, el meu recés estimat. Visita la família, amics i es retroba amb el seu paisatge de Sant Gregori, amb la ciutat de Girona i també amb l’Escala-Empúries. Li agrada el que satisfà el més comú dels humans però, en aquest cas, els humans gironins: regar les flors, olorar les mimoses, cuinar per a tots l’arròs caldós a la cassola o sèpia amb mandonguilles i pèsols. També se sent a gust llegint, massa sovint en diagonal, una novel·la o el que cau a les seves mans. La lectura és el seu psiquiatra de capçalera. També li agrada escriure, nedar o passejar per Empúries. De joveneta s’estirava els cabells però l’estirament durava poc. La seva permanent gironina és, doncs, natural.

Què vas sentir als inicis de la teva trajectòria política quan havies de compaginar-la amb el teu dia a dia com a metgessa i com a dona?

El silenci com a resposta, la guerra civil i l’ambient del franquisme i postfranquisme van marcar, com a altres persones, la meva infància. Vaig entrar a la política sense adonar-me’n, per la meva família. La família materna havia estat represaliada pel franquisme i el meu pare va ser el primer alcalde de la transició democràtica de Sant Gregori i jutge de pau durant molts anys. A Sant Gregori va ser on vaig iniciar-me en la política a través dels casals i les colònies parroquials. També em van escollir regidora, càrrec que entre 1981 i 1990 vaig compaginar amb el de metgessa a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Paral·lelament, vaig ser mare de dos fills i activista en una ONG dedicada a combatre la sida.

Quan vas entrar al Parlament?

Va ser l’any 1995, quan l’alcalde i candidat a la presidència de la Generalitat, Joaquim Nadal, va demanar-me suport i l’atzar, i els vots de la ciutadania, és clar, van fer que sortís escollida diputada. He estat consellera en el Govern de la Generalitat amb Pasqual Maragall i José Montilla. La meva vocació política és indestriable de la professional ja que sempre m’he dedicat a la salut i el territori.

Com a política, com defineixes la societat gironina envers la dona? Quina evolució detectes en aquests darrers anys? Observant la situació des de l’òptica gironina, les dones hem anat endavant o endarrere tant en aspectes socials, polítics i econòmics?

Quan vaig començar en política la presència de dones era mínima, amb el temps ha augmentat, però la política i la macroeconomia continuen estant sota patró masculí. Les dones hem avançat en educació, tenim més presència al món polític i en diferents professions però el poder de la representativitat continua sent masculí. En el cas gironí els homes prevalen sobre les dones en les organitzacions empresarials, a la Diputació, a l’Ajuntament de Girona i en les direccions de mitjans de comunicació gironins. Tots són homes, encara que molts moviments socials els lideren dones, igual que moltes empreses.

Qui fa més oposició al Parlament, els homes o les dones? Què ens apropa o ens fa diferents a l’hora de fer política?

Les diputades al Parlament de Catalunya feinegen més però la majoria de presidents i portaveus dels grups polítics són homes. No obstant, tot s’ha de dir, per primera vegada la Presidenta del Parlament és dona, encara que les àrees econòmiques i polítiques solen ser masculines. En la teva trajectòria política quins grans temes has tractat, quins són els que amb el pas del temps t’agradaria retrobar i amb quins mai t’hagués agradat creuar-te i vas haver de fer-ho? El millor de la meva activitat política és la vessant sanitària, aconseguir consensuar els grans temes durant anys, els set anys de govern com a Consellera de Salut, 2003-2010 i des de l’oposició. El més difícil, els darrers dos anys, per diferències importants amb el meu partit i grup que em van portar, en cert moment, a trencar la disciplina de partit per coherència amb mi mateixa.

Sanitat o Salut? Quina és la diferència bàsica: una conselleria de sanitat o una de salut. Si ara fossis novament consellera, quin nom posaries a la conselleria i per quins motius?

Salut, clarament. Cal orientar el sistema sanitari cap a la Salut Pública, amb majúscules. És a dir protecció, promoció i prevenció al costat de l’assistència i l’enfocament sociosanitari i ara més, degut a què els determinants socials condicionen la salut. La pobresa i la precarietat són causa d’una pitjor salut, mala alimentació, increment de trastorns mentals i suïcidis.

Dins de les diferents comarques gironines, quin creus que és l’indret més representatiu en l’àmbit de la salut?

Clarament, en el camp sanitari gironí l’indret més significatiu és el Campus Trueta. El nou hospital que incorpori Facultat de Medicina, de la que ja ha sortit la primera promoció, i Infermeria, l’Institut de Recerca i el sòl industrial per desenvolupar activitats econòmiques vinculades al món de la medicina. Cal definir totalment el projecte i culminarlo, fins i tot cercant recursos procedents de la Unió Europea. Hem de tenir clar que Girona pot liderar, i segur que ho farà, un espai sanitari internacional, transfronterer, obert a quatre llengües: català, castellà, anglès i francès, amb una alta capacitat d’internacionalització, donat que les nostres comarques registren un 20 per cent d’estrangers amb residència habitual.

Tornar