Tornar

Entrevistes

Imma Pascual, Directora del Cor Geriona

El programa de TV3 “Oh Happy Day” va resultar ser un gran èxit d’audiència i un dels cors finalistes va ser el gironí Geriona, dirigit per Imma Pascual. Una persona jove (42 anys acabats de fer), nascuda a La Bisbal d’Empordà , que va estudiar piano i cant, una de les carreres més sacrificades, i que continua amb la seva feina d’ensenyament a l’Escola Municipal de Música de Girona. Toca de peus a terra i fa tocar també a tots els integrants del Cor Geriona. Acaben d’editar un disc, han emplenat l’Auditori de Girona, Sabadell, Valls, Agramunt... S’estan recorrent tota la geografia catalana i no paren de rebre reconeixements. Aquest estiu actuaran al Festival Cap Roig i malgrat l’èxit, van decidir de no professionalitzar-se en el món de la música. Tots tenen la seva vida i en aquesta manera de fer hi té molt a veure Imma Pascual.
Desbordats per l’èxit?

De fet, l’estem vivint cada minut, adaptant- nos a la situació perquè cada mes és diferent! Sobreviure al concurs ja va ser complicat. Pensàvem que en haverhi tants cors al càsting de TV3, el nostre no seria l’afortunat. I no només això, sinó que vàrem arribar a les semifinals del concurs “Oh Happy Day!” i que després tindríem cada cap de setmana una actuació a diferents pobles i ciutats de Catalunya, que enregistraríem un disc... I tot sense canviar les nostres vides, tant professionals com personals. No teníem cap pla predissenyat quan vàrem entrar al programa. I tot ens ho agafàvem amb un caire de provisionalitat. Però és clar, el fet d’estar a tots els programes, de tenir actuacions, tot, malgrat que l’experiència és fantàstica, no deixa que tots els integrants del Cor Geriona fem el mateix que fèiem abans més tot el que representa actualment la nostra agrupació.

El Cor Geriona es fa crear per a participar al programa ?

No, què va! Nosaltres som Cor de l’Escola Municipal de Música de Girona, format ara fa 13 anys. Quan es va separar del Conservatori de Música, que se’l va quedar la Diputació de Girona, l’Escola de Música va passar a dependre de l’Ajuntament de Girona, i des de l’equip directiu es volia crear una Escola de Música molt professional. I d’aquí va sorgir la idea de crear un cor de nens, on la veu sigui l’instrument prioritari. I vàrem començar amb una cantera de 30 o 40 nens amb les famílies molt engrescades. I Geriona va començar així! Aquest cor va començar com a infantil, però és clar, els nois que tenien 8 o 9 anys ara en tenen 18 o 19!

I en un primer càsting via YouTube, TV3 us preselecciona...

Sí! Estaven fent concerts sobretot per comarques gironines i al veure algunes de les nostres actuacions ens van proposar participar al càsting del concurs. Malgrat que inicialment em produïa molt respecte, per com podia afectar a nivell emocional als nostres alumnes, al final vàrem decidir participar i agafar- nos aquest pas com una experiència. Sense cap ambició més!

Del programa va sorprendre justament que un cor cantés temes des de Pop i Rock...

El primer que ens van dir els responsables del programa era si estàvem disposats a canviar el nostre estil. Pensa que nosaltres som un Cor clàssic: venim d’escola de música amb incursions a “espirituals negres”, balades de cantautors catalans i malgrat que la tímbrica del cor els encantava, ens varen fer veure que es tractava d’un programa de televisió, que a molta part de l’audiència un repertori clàssic els podia cansar. Per tant, això també es va convertir en un repte pel fet de cantar cançons conegudes del Pop i Rock nacional i internacional. Potser els altres cors participants ja estaven més avesats a aquest tipus de cançons. Nosaltres, no! Pensa que això també va suposar un canvi en l’estil coreogràfic.

I comença el programa i aneu passant eliminatòries setmana rere setmana...

Ens vàrem sentir còmodes des d’un bon començament, malgrat que el ritme de treball era molt gran. Pensa que ens donaven un dissabte el tema que havíem de cantar i teníem fins divendres, que era el dia que s’enregistrava el programa. 6 dies per preparar- nos el tema, la coreografia... El ritme era molt potent. Vàrem passar d’assajar 2 hores a la setmana a fer-ho cada dia. Les dinàmiques del grup van canviar totalment. La il·lusió podia amb tot, i encara ho pot!. La direcció del programa ens pagava el desplaçament cada setmana i el vestuari dels integrants del cor. El fet de ser l’únic cor de veus blanques, és a dir veus femenines o infantils, ens va marcar a l’hora del vestuari, que el triava la direcció del programa. Nosaltres no podíem triar i per això malgrat que altres cors vestien més informals, actuals, nosaltres sempre anàvem amb vestidets, romàntiques, amb colors pastels o blancs, amb l’estil que ens van etiquetar.

I hi havia molta competitivitat entre els diferents cors?

Per part nostre t’he de dir que no perquè ens ho agafàvem com una manera d’aprendre i de viure una experiència. Mai ens van plantejar guanyar. Sí que és cert que quan vas passant seleccions el teu nivell d’exigència cada cop és més gran. No hem viscut rivalitat en negatiu. T’adaptaves al temes que havies de cantar malgrat no fossin del teu estil. Ens superàvem cada setmana. Vàrem aprendre molt. Una gran experiència!

I vàreu fer canvis en la formació original?

No! Nosaltres érem 16 i som els 16 que vàrem actuar. Altres, per exemple, són un grup de 150 persones i ells sí que van fer una selecció. Però érem els que érem. Un grup de noies amb un sol noi. Diferent a tots els altres cors. Cal dir que a en Jan, l’únic integrant masculí, li canviar la veu durant el programa. Això va suposar un altre repte perquè la veu infantil s’integra bé a les veus femenines, però de cap manera hi podía haver una veu d’”home” cantant en registre greu. Per tant en Jan va aprendre la tècnica del “falset”, la mateixa que els contratenors, per això encara està entre nosaltres.

I molt sorpresos per l’èxit?

No ens ho podíem creure. Ho vàrem detectar de seguida per les xarxes socials. El nostre Facebook va créixer amb seguidors d’una manera brutal, sent el cor que més seguidors té. I no només a Girona, en tenim repartits per tota Catalunya. Al primer ‘bolo’ que vàrem fer a Agramunt en tan sols 2 dies es van vendre 500 entrades, ens van demanar ferne un altre al matí i en un dia es va emplenar! A Valls, Sabadell... La força mediàtica ha estat increïble. I amb un públic molt familiar, amb pares, fills, avis. Això fa unir molt i als concerts hi va tota la família. Però l’èxit no ens fa deixar tocar de peus a terra. Sabem i som conscients que hi haurà un “Oh Happy Day 2”, i Geriona segurament tornarà a la seva essència, allunyat en part per aquest efecte mediàtic, incorporant però tot l’aprenentatge que el concurs ens ha ofert: la velocitat i el contacte amb el públic, setmana rera setmana, ha donat al grup un bagatge molt constructiu.

Aquest èxit us ha fet passar de ser una agrupació sense ànim de lucre a tenir uns ingressos importants...

Continuem sent una agrupació sense ànim de lucre. Nosaltres demanem, quan se’ns contracta, que es pagui la infraestructura que suposa actuar en condicions tècniques. S’han de pagar busos, dietes, tècnics de so, de llum, els professionals que treballem... Però els integrants del cor s’ho agafen com una experiència única, que els està fent créixer com a músics, actuant cada cap de setmana en escenaris plens de gent i exercint d’ambaixadors. No ens oblidem que nosaltres som el cor de l’Escola Municipal de Música de Girona i això fa que tinguem una responsabilitat molt gran. Els integrants tenen la contrapartida que se’ls paga el cost de l’ensenyament, de les classes de cant, de coreografia... No som un cor professional...

Tot això que us està passant et fa replantejar la dinàmica de Geriona?
Realment això ens ha engrescat a tots. Voldria que poguéssim anar cap a una professionalització més gran en sentit formatiu. Tot això ens ha aportat molta experiència i seria bo que tot aquest bagatge el poguéssim aprofitar. Està clar que el cor Geriona canviarà d’integrants pel fet de l’edat dels cantants, però aquest èxit ha fet que creixi la demanda de nens que volen cantar. No podem mantenir aquest ritme que portem d’actuacions i assajos, però crec que treient un pèl el peu de l’accelerador podrem trobar aquest equilibri d’oferir GERIONA reposada, mantenint l’atmòsfera, l’exigència i l’emoció que ha posat sempre a tots els seus projectes.
Tornar