Tornar

Entrevistes

Cèlia Vela, dissenyadora de moda

De Figueres al món

Celia Vela es considera molt empordanesa, segurament no tant com la seva parella i soci,  Jordi Rutllant, que va ser un dels artífexs que s’ instal·lessin a Figueres. Una dissenyadora de moda que desfila a Barcelona, Madrid o París, que té un showroom propi a Tokio, i que segons ens confessa, la seva marca té més projecció a l’exterior que a aquí. Celia Vela ha sabut crear uns dissenys molt personals que triomfen a diferents passarel·les i dels quals ella s’enorgulleix, i també de crear tot el procés des de Figueres. Casada i amb 2 fills, no es veu residint a cap altre lloc del món que no sigui la capital empordanesa. És l’empordanesa amb més projecció internacional malgrat que aquest qualificatiu no li acaba d’agradar. Optimista de mena i amb molt talent, em confessa que la inspiració prové sobretot del treball. 

 

Vas estudiar patronatge industrial. El teu desig era convertir-te en dissenyadora?

De fet, sempre he tingut una vessant creativa i el món de la moda m’agradava, malgrat que també el de les Belles Arts. Al final em vaig decantar més per una qüestió de temps, no podia fer els 2 estudis  alhora, el de Patronatge Industrial i el de Dissenyadora gràfica. No vinc d’una família d’artistes ni res relacionat amb la moda. Pensa que quan ho vaig dir a casa es va crear un silenci que es podia tallar amb un ganivet. Però em van recolzar des del primer moment i això sempre els ho agrairé molt.

Un món complicat i on costa fer-se un lloc...

Pensa que quan vàrem acabar els estudis érem 25. Jo sóc l’única d’aquella promoció amb firma pròpia i dels que estan treballant en alguna cosa relacionada amb el món de la moda, 3. Això indica la dificultat per poder-te dedicar professionalment al món de la moda. El Foment d’Arts Decoratives de Barcelona, el FAD, va voler crear una associació de dissenyadors de moda que no existia i entre d’altres persones em van triar a mi. La idea era fer una desfilada col·lectiva al Saló Gaudí de Barcelona i ja em veus amb vint-i-pocs anys  creant la primera col·lecció a casa dels meus pares. Entre el públic hi havia una firma distribuïdora japonesa, i aquí és quan em va canviar el món...

 

Els teus primers dissenys captiven a uns empresaris del Japó!

Així és. El fet em recorda molt al famós mocador de Leo Messi! Va ser molt ràpid. Em van fitxar i vàrem signar un contracte aquella mateixa nit en un restaurant japonès d’aquest grup d’empreses. És una empresa de distribució que porta diferents  empreses, per exemple porten tot el tema de la Bulli Foundation al Japó, i la firma Celia Vela és l’única de moda. Recordo que ens van fer un interrogatori tant de temes professionals com de temes personals. Els japonesos es deixen guiar molt per les relacions personals i sortint d’allà ja ens van oferir portar tota la representació dels meus dissenys al Japó, que en aquell moment eren 4 comptats! I això ens va canviar la vida, tant a mi com a la meva parella  Jordi Rutllant!

I amb 25 anys  et trobes al davant amb un encàrrecs que requereixen alta qualitat en tots els sentits!

És així! El nivell d’exigència era molt gran. Havia de crear la meva pròpia empresa, havia d’idear i dissenyar nous models... En definitiva, ens va canviar radicalment la vida sense buscar res. En Jordi, que ja havia acabat la carrera d’Econòmiques, de seguida va veure que era una gran oportunitat. I tots 2 ens vàrem posar a treballar en el mateix projecte. Ell va deixar de banda els seus projectes per centrar-se en Celia Vela. I això va ser bàsic per tirar endavant aquesta nova empresa. La nostra vida es va veure encaminada cap aquest sector. I estàvem convençuts del que a partir d’ara ens volíem dedicar. Així va començar Celia Vela.

I l’empresa va començar a créixer també a l’Estat espanyol!

Sí vàrem anar agafant nom  i vàrem arribar a tenir fins a 40 punts de venda a l’Estat espanyol, a part de la distribuïdora “Agua de Sevilla”, un gegant en la distribució a Espanya a qui pràcticament els ho fèiem tot: roba, complements, peces de costura. Però la crisi va fer tancar   moltes d’aquestes empreses i punts de venda. I a nosaltres ens va salvar sobretot l’exportació, tenir internacionalitzada l’empresa i la firma Celia Vela. Sobretot al Japó, on  disposem d’un showroom, i et diria que allà estem més ben posicionats que aquí . Però sempre hem mantingut el taller i totes les peces de Celia Vela les fem des de Figueres. Nosaltres controlem tot el procés: tallar, muntatge, cosir, control de qualitat i fins que s’envia al distribuïdor.

La firma Celia Vela quin segment abasta?

És un segment mig-alt. Donant una qualitat de producte de luxe hem anat sempre destinats a clients amb un poder adquisitiu mig/alt. No estem catalogats  com a producte de luxe o d’alta costura també perquè som conscients on estem. Si en comptes d’estar a Espanya estiguéssim a França o Itàlia, potser els camins serien diferents i el que has de fer com a empresària és vestir a la gent que tens més a prop.  Evidentment, la botiga que tenim a Figueres és d’alt nivell, com alguna de les que podries trobar a Barcelona o Madrid. Tenim tant clients que es vesteixen “de diari” com aquells que ens vénen a veure per vestir-se per a una celebració especial. I això és molt important! Jo sempre dic que dissenyar roba està molt bé però vestir a persones amb motiu de la celebració més important de la seva vida, això no té preu i no ho pot fer tothom.

I ets sents valorada?

Molt! Els meus clients són conscients de què tot el que dissenyo i venc a la botiga de Figueres està fet aquí, amb personal d’aquí, amb proveïdors d’aquí. Això és un “Km 0”! . I el fet de poder comprar aquestes peces on moltes vegades, si no és que estic a l’estranger, els puc atendre  personalment, crec que és molt important i els meus clients ho valoren molt. I jo em sento afalagada per aquest fet.

I no has tingut mai l’oportunitat de traslladar aquesta botiga a Barcelona?

Mira, hi ha 2 coses importants a saber. El meu home, Jordi Rutllant, no és que sigui empordanès, és el següent! Ell va ser el que em va convèncer que muntéssim la botiga a Figueres. Jo no les tenia totes, si et sóc sincera, però vaig pensar que en Jordi sense la tramuntana no seria feliç i t’he de dir que va ser una de les millors decisions que vàrem prendre: tenir el taller aquí a casa, l’entorn, la qualitat de vida, tenir 2 fills preciosos... Tot això a Barcelona no ho hagués pogut tenir.

I el teu client de la botiga Celia Vela de Figueres d’on prové?

Tinc molts clients fidelíssims de Figueres i de l’Empordà, també em ve molta gent de Girona i sobretot de Barcelona, francesos, americans i molts japonesos que a l’estar a tocar del Museu Dalí i aprofitant la visita que fan a Figueres o a Catalunya passen per la nostra botiga. Al Japó tenim un nom molt respectat i estan molt interessats a conèixer la nostra botiga. Pensa que el que poden trobar a la meva botiga no ho poden trobar a cap altre part del món. Tot és exclusiu i malgrat que tenim el Showroom a Tokio, no arriben totes les peces que faig. Aquí és casa meva i les coses entren i surten quan jo vull!

Et veig molt orgullosa de la Botiga Celia Vela...

I com no ho hauria d’estar? Hi estic molt perquè pensa que  poder, encara que sigui, tocar determinades peces de roba que tinc a la botiga, per la seva alta qualitat de teixits i dissenys només ho pots robar a comptades botigues de Barcelona o als grans centres de moda de París o Milà. Pensen que són peces que potser venen d’una desfilada i com que no són comercials la gent no les té penjades a les botigues. Per tant, sí que estic orgullosa, i molt! 

Com realitzeu el màrqueting a Celia Vela, com doneu a conèixer els vostres dissenys?

La manera que tenim els dissenyadors és a les passarel·les de moda. Jo faig desfilades a Barcelona, Madrid, París... Però el que mai he fet ni faré serà pagar diners perquè vinguin a veure els meus dissenys com fan altres marques de moda. A les desfilades s’accedeix per invitacions i una desfilada dura 15 minuts aproximadament. Però mai he pagat perquè determinades persones vinguin a veure els meus dissenys. Ho trobo una falta de respecte! Ara bé, moltes vegades, com ha estat el cas d’aquest any, he sortit a determinades revistes de moda o del cor pels models que han desfilat amb les meves peces, com és el cas d’Andrés Velencoso, Alba Carrillo o Malena Costa. I això és important. Jo no trio personalment els models que desfilen per a mi. És l’organització de les desfilades com és el cas del 080 BCN que  et proposa una sèrie de models i tota l’organització que comporta una desfilada, sempre parlant del nivell nostre. No de les grans firmes de moda, que aquests fan el que volen!

Has de viatjar sovint al Japó per tal de controlar el Showroom  que teniu a Tokio?

Sí! Normalment viatjo 2 cops l’any,  que és justament quan presentem les col·leccions. La meva firma està molt més ben posicionada i considerada al Japó que aquí. Pensa que les meves col·leccions estan penjades al costat de les grans firmes italianes o franceses. Estem considerats com a disseny europeu i per tant amb un alt interès.

Celia Vela és el teu nom i també el nom artístic... Mai t’han temptat per posar un nom més  internacional?

Sí que ho van fer, però aquest tema sempre l’he tingut molt clar. Hi ha botigues que no volen comprar dissenys espanyols  per diferents motius però que els meus dissenys  els encanten. De veritat, jo no puc entendre que aquestes alçades no es vulgui comprar una peça a l’estranger pel fet que porti un nom o un altre. Segurament serà un màrqueting, per a mi, mal entès, però és així. Jo em dic Celia Vela i així és com es diu de sempre la meva col·lecció. Alguna vegada m’han insinuat de posar al costat del meu nom la marca “España”. Però no m’agrada. Aquí a Figueres i a Catalunya en general sempre hem mirat cap a Europa  i parlant d’aquest tema, algun empresari japonès em preguntava “I els espanyols cap a on miren?”. Aquest crec que és el seu principal problema, que ells no miren enlloc, només a ells mateixos.

Tornar