Tornar

Entrevistes

Carme Forcadell, Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana

Has estat sempre una persona involucrada en el món associatiu.

Fa molts anys que estic involucrada en el món associatiu en entitats com Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Plataforma del dret a Decidir i Comissió per la Dignitat. Fa més de 20 anys que hi participo i ara els meus 58 anys estic totalment involucrada en l’Assemblea Nacional Catalana, que no oblidem que neix a partir de diverses associacions ciutadanes.

I mai t’ha interessat entrar en política?

Com et deia, jo m’he format i he participat en diverses associacions que defensaven la cultura, la llengua i la nació catalana. Mai m’ha interessat entrar en la política pura i dura, malgrat que és cert que em van cridar a formar part de les llistes d’Esquerra Republicana per les eleccions municipals de Sabadell. M’ho van demanar i vaig accedir, i vaig ser regidora independent a les llistes d’Esquerra l’any 2003.

Com es crea l’ANC?

L’ANC és el fruit de molta gent i moltes associacions. No neix com un bolet. I el setembre del 2009, justament el dia de la consulta d’Arenys, diverses persones del moviment associatiu varen començar a parlar que potser ja havia arribat l’hora de crear un moviment que agrupés totes les forces independentistes. Pensa que la consulta d’Arenys va motivar molta unió dels diferents moviments i associacions que lluitaven pel país i Miquel Strubell, Pere Pugés, Miquel Sellarés i Enric Ainsa van ser els encarregats de fer xarxa per la creació de l’Assemblea Nacional Catalana. S’hi va començar a afegir molta gent involucrada en el país i varen estar treballant, anònimament durant gairebé 2 anys, fins que varen finalitzar les diferents consultes populars arreu del país. I el 2011, després de la consulta de Barcelona, vàrem fer una presentació pública de l’ANC al Palau Sant Jordi, el 15 de març del 2012. Després van haver-hi unes eleccions per decidir el president i jo vaig ser la més votada, i des d’aleshores presideixo l’ANC.

I en aquell moment crèieu que tindríeu tant poder de convocatòria com heu demostrat?

A la presentació del 15 de març al Palau Sant Jordi, al 2012, ja vàrem anunciar una gran manifestació pel proper 11 de setembre, on preteníem que tots els independentistes de Catalunya sortissin al carrer. Volíem saber quanta gent podríem convocar, quanta gent estaria a favor de la independència. I l’èxit d’aquella manifestació a la Diada del 2012 ens va fer veure que eren molts els catalans que apostaven per la llibertat del nostre país.

I els partits polítics, com es miraven aquella convocatòria del 2012?

Molts partits volien que aquella primera manifestació no fos per la independència sinó que fos pel pacte fiscal i van pressionar per tal de canviar l’objectiu, perquè en aquell moment el govern de Catalunya estava treballant pel pacte fiscal. Per tant, al principi no vàrem tenir el suport dels partits i al veure el gran èxit de convocatòria de la primera manifestació, ja van mirar amb uns altres ulls l’ANC.

I el suport de la ciutadania a l’ANC es deu a què no sou un partit polític?

És cert que hi ha una gran desafecció de la ciutadania envers els polítics professionals. Dic professionals perquè els que treballem des de l’ANC també fem política, volem canviar la societat i això és política. I és normal aquesta desafecció als professionals de la política perquè les coses no s’han fet com s’haurien d’haver fet. Nosaltres ens vàrem presentar com una associació, amb voluntaris que no cobrem i potser és el que volia el conjunt de la ciutadania. Ens volíem allunyar de tot allò que representava l’antiga manera de fer política i crec que aquest estil agrada més. De fet sempre vàrem dir que mai ens presentarem a unes eleccions i això fa que es generi confiança. L’ANC està integrada per gent amb diferents sensibilitats polítiques i això fa que siguem molt transversals.

Ets sents vigilada pel fet de comandar aquest procés des de la societat civil?

Nosaltres sabem que estem vigilats. En som molts conscients. I ho sabem perquè ens ho han dit. Els telèfons, les comunicacions... Però ho considerem normal dins aquest procés que estem vivint. De fet no hem pres cap mesura perquè justament tot el que fem ho expliquem, no tenim res a amagar.

I malgrat la dimensió que any rere any ha adquirit l’ANC, continueu tots sent voluntaris?

Així és! Tenim una petitíssima estructura, la mínima per poder funcionar. La resta som voluntaris, i les diferents delegacions territorials ajuden igualment a tot el volum de feina que l’ANC genera. I tots els dirigents, per descomptat. Jo sóc funcionària del Departament d’Ensenyament i el meu sou prové íntegrament per la meva feina. A l’ANC som voluntaris!

A què es deu l’èxit de la manifestació del 2012 i de la Via Catalana al 2013 ?

Sempre volem organitzar els actes a partir de la unitat de tothom, d’una manera pacífica i democràtica. Tots els actes que ha organitzat l’ANC han tingut èxit perquè tothom s’hi ha involucrat, des de la societat civil, als partits i institucions. Tothom ha sentit que podia formar part de la història, i aquest fet que tots i cadascun ens sentim protagonistes ha fet que les diferents mobilitzacions hagin tingut l’èxit assolit.

I ara per la Diada heu organitzat la “V”. És menys ambiciós que la Via Catalana?

Molt més ambiciós! Per molts motius, però sobretot, perquè tothom entén que per realitzar la Via Catalana t’ havies d’apuntar, i per fer una “V” a Barcelona, no cal. I t’hi has d’apuntar! És ambiciós també perquè volem confeccionar les quatre barres al llarg de tota la “V”, a les 2 artèries més importants de la capital catalana i per tant has d’anar amb una samarreta groga o vermella, en una cruïlla determinada. Requereix de molta preparació i organització prèvia. S’ha d’organitzar perquè si no podem col·lapsar la ciutat. És un repte molt important i per tant molt ambiciós.

Creieu que serà un nou èxit de l’ANC?

Estem convençuts que la ciutadania anirà en massa l’11 de setembre a Barcelona. Però és important, i per això no ens cansem de parlar a totes les entrevistes, reunions als territoris, etc., de la necessitat d’inscriure’s en aquest acte i que ningú es pensi que pel fet d’anar a Barcelona no cal fer-ho. A més creiem que hi haurà més gent que a la via catalana, no sabem el número , però molta més gent. La “V” significa votar, però sobretot voluntat de ser un nou país.

Creus que el cas Pujol pot afectar d’alguna manera al procés?

Sempre diem que si volem fer un Estat nou, hem de fer net! Quantes més coses surtin millor. Entenc que per a moltíssimes persones el cas de Jordi Pujol sigui un cop dur, però també cal dir que aquest procés no és obra d’un líder ni d’un partit. És el procés de tothom. I per tant, el procés continua intacte. I a més, crec que d’aquí al 9 de novembre encara sortiran més casos. L’Estat espanyol utilitzarà tots els seus recursos per fer trontollar el procés i ho farà perquè té l’arma més important, que és la informació. Però la fortalesa d’aquest procés és que és responsabilitat de molts i, per tant, es manté intacta aquesta voluntat.

Tornar