Tornar a l'inici

Article

Dolors Bramon, arabista i islamòloga

A vegades et defineixen erròniament d’islamista...

Hahaha! De fet vaig ser jo qui va batejar d’islamistes als desviats intencionadament del que és el verdader Islam. Jo sóc una arabista que al llarg de la meva carrera he tocat la llengua àrab, la teologia de l’Islam i la història del nostre passat islàmic, referit a Catalunya. I és que malgrat que hi ha gent que renega, com Jordi Pujol, els nostres avantpassats van ser musulmans i som una bona barreja. Les barreges són bones! Vaig ser una pionera en estudiar aquest món i cultura i de fet crec que encara sóc de les poques persones que m’atreveixo a parlar clar sobre l’Islam. I t’haig de dir que mai he tingut cap problema, mai he tingut por. És la meva feina.

Vas estudiar i doctorar Filologia Semítica a la Universitat de Barcelona i ets una de les grans estudioses de l’Alcorà, la bíblia dels musulmans...

Així és! A diferència de la Bíblia, que està escrita per persones inspirades per Déu, l’Alcorà, segons els musulmans, el va dictar Déu. Però com passa amb tot, també els llibres sagrats s’han d’adequar als temps, i coses que es deien d’una manera al segle VII no han de ser el mateix que el que es digui al segle XXI. I en l’actualitat tant el cristianisme, com l’Islam o el judaisme han acceptat les teories de Darwin sobre la creació d’ésser humà.

Ets una persona religiosa?

No sóc una persona religiosa o almenys no tinc per què dir-ho. El que sí que dic sempre en broma és que jo em guanyo la vida gràcies a Déu i per tant conec les religions monoteistes. Sóc practicant d’ensenyar què diuen les religions i no acostumo a anar més enllà d’aquesta resposta perquè considero que són qüestions privades. S’ha de saber analitzar i explicar totes les religions i no cal practicar una determinada creença per fer-ho. Si jo digués que sóc practicant d’una o una altra religió podria influir positiva o negativament i d’aquesta manera puc presumir d’objectivitat.

Tu vas ser la creadora del terme “islamisme” per referir-te a l’Islam polititzat...

Tots els islamismes coneguts tenen un origen i motivació política, com els talibans, però l’Islam és practicar la religió com Déu mana. L’islamisme és desviar-se una mica, salafisme és un altre grau més desviació i fins i tot es pot arribar a terrorisme, al qual mai se li ha de dir jihadisme, perquè la jihad és una cosa molt seriosa i no es pot barrejar.

Però la jihad és la guerra santa dels musulmans?

No ha existit mai el concepte “guerra santa” a l’Islam. És un concepte del Vaticà, de la primera creuada, i per tant aliè a l’Islam. Si mai el fessin servir seria fer un mimetisme a occident que sí que l’ha utilitzat. La jihad és una cosa bona, positiva i seriosa. La jihad és una lluita que ha de fer qualsevol musulmà per ser millor persona i malgrat tenir una vessant de combat ha de complir una sèrie de condicions on mai es poden matar ni homes, ni dones, ni nens, ni vells, ni malalts, no es poden destruir edificis, no es poden cremar collites, ni animals... Si a això li diem terrorisme és que no sabem què és el terrorisme. A l’Alcorà està molt ben regulat i com tots els llibres sagrats s’han de llegir sencers i no pots agafar un tros on diu que pots matar. Sí que ho diu! Però en un context, i si es llegeix es veurà que, malgrat tenir episodis violents, n’hi ha molts més que aposten pel pacifisme, que recomanen perdonar, comprensió, diàleg... Però cal utilitzar els termes bé i així quan es parla del terrorisme d’ETA no es pot parlar de terrorisme catòlic pel fet que va ser fundat en una església, el terrorisme exercit per musulmans no pot ser islàmic perquè justament va en contra de les regles de l’Islam. El terrorisme d’arrel islàmic té una doble perversió com és el d’exercir el terror i a més el d’utilitzar nomenclatura religiosa per justificar les seves males accions, quan saben que Déu els impedeix matar.

Se’n parla de la poca integració dels musulmans quan fruit de la immigració arriben a Occident?

De fet fan el mateix que vàrem fer nosaltres quan ens vàrem instal•lar a l’Àfrica. Cap europeu va canviar la seva manera de vestir ja fos a Sudàfrica, Rodesia o el Congo. Aquest fet no ens hauria d’amoïnar ni tan sols molestar. Una altra cosa que crec que és denunciable i que no s’ha d’admetre és que s’obligui les dones a anar amb vel pels carrers i quan dic vel em refereixo a aquella tela que els oculta total o parcialment la cara, no al mocador al cap, que també me’l puc posar jo. I no només perquè ens pugui agradar més o menys sinó simplement per seguretat pública, i a més, que l’Alcorà en cap episodi diu que s’hagi de fer. L’Alcorà diu tan sols que no ensenyin el sexe i punt, i per aquest motiu em poso molt bel•ligerant amb aquesta moda, perquè no se’n pot dir d’una altra manera, d’obligar les dones a portar vel.

Has estudiat més l’Alcorà que la Bíblia?

No, igual, perquè l’Alcorà deriva de la Bíblia. Al cap i a la fi és una qüestió històrica i els precedents de l’Islam són l’Antic i el Nou Testament i no hi ha més remei que comparar, estudiar com l’interpreten els uns i els altres, quan canvien les interpretacions... Perquè la humanitat té el dret a interpretar i cada persona té el seu cervell i per tant en aquest cas hi ha tants “islams” com persones que el practiquen i també hi ha tants cristianismes com els que el practiquen. Però els mitjans de comunicació fan molt de mal a l’hora de criminalitzar, potser sense voler, una religió. Tu entendries un titular a la premsa que digués “el catòlic Pinochet és responsable de milers de morts a Xile”? I quan es dona una notícia d’algun país islàmic no se n’obliden mai, de dir que és musulmà. Així de malament anem!

El “bonisme” vers els musulmans que arriben a casa nostra, moltes vegades propiciat des dels partits d’esquerra, creus que és positiu?

Jo crec que l’esquerra no ha entès mai el seu paper en aquesta realitat i sol pecar de “bonisme”, perquè no fos dit que no són suficientment progressistes. Si una nena m’arriba a l’escola o es ve a examinar i jo no sé qui és perquè va tapada amb un vel, li diré “surti de l’aula o destapi’s”. Jo vull saber qui escriu aquell examen. És la cosa més normal del món. A Saragossa un professor va expulsar de la classe una alumna que no es volia treure el vel i es va armar una polèmica. Jo estic a favor d’aquest professor. Però tot té una reacció. França prohibeix el vel i en van sortir molts més dels que es veien fins aquell moment. I el “bonisme” també provoca reaccions contra l’Islam.

L’Imam de Salt té una ordre d’expulsió de l’Estat espanyol i se l’ha definit com a salafista, un corrent de l’Islam que té a Aràbia Saudita la seva capital. El salafisme és un dels perills de l’Islam?

El salafisme té coses bones però també coses molt dolentes i perjudicials segons qui l’interpreti, com abans et deia. Ara perquè ja no se’n parla, però recordem que la paraula “catalanisme” tenia múltiples interpretacions fa pocs anys. Tothom era catalanista, fins i tot el PP de Catalunya! Aràbia Saudita i els països del Golf Pèrsic tenen molts diners, per tant es poden permetre el luxe de regalar traduccions de l’Alcorà al català, castellà, francès, anglès, al rus o a l’alemany que no són pròpiament traduccions, sinó que canvien el text i són interpretacions. Molts musulmans que em trobo pel carrer em diuen que ara estran molt contents perquè poden llegir i entendre l’alcorà. Perquè aquests musulmans no entenen l’àrab de l’Alcorà i per tant no l’entenen i han de creure el que l’Imam els diu. Si l’imam ha estat educat a l’Aràbia Saudita dubto de la seva objectivitat i si a mi m’envien un alcorà traduït en un castellà perfecte el puc comparar amb el que realment diu l’Alcorà i no té res a veure. Entre d’altres coses, perquè és un idioma molt complex i perquè fan dir a l’Alcorà el que no diu. I això és gravíssim. I és en aquestes traduccions quan es pot llegir que les dones s’han de cobrir des de dalt i m’estan definint el burka. I això s’està publicant i regalant des de l’Aràbia Saudita.

Has mencionat ETA en una ocasió per afirmar que el terrorisme és terrorisme es digui com es digui. Tu ets víctima d’aquesta banda terrorista perquè van matar el teu marit Ernest Lluch. Et costa encara parlar d’ETA?

A part de la gran desgràcia, hem tingut la gran sort que les meves 3 filles i jo vàrem reaccionar molt sanament. És un tema assumit pels anys que han passat, però encara dolorós i des de sempre, amb les meves filles hem fet un pacte de no parlar-ne públicament.

Tornar a l'inici